spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Pr˛legs
Llibres dels quals he escrit el pr˛leg


Historias de la inmigraciˇn Imprimeix Correu-e
per Pedro Morˇn de la Fuente   
dijous, 12 octubre 2006
Historias de la inmigraciˇn"Per a mi ha estat un autèntic plaer, la lectura d’aquest llibre. M’ha ensenyat coses que no sabia sobre la terra d’origen dels seus protagonistes, m’ha admirat l’afany de superació d’aquestes persones davant l’adversitat, m’han apassionat les seves experiències, m’han emocionat algunes de les seves reflexions i, en definitiva, m’ha fet sentir un afecte immens per una Andalusia atrapada entre dues classes dominants: la de la seva oligarquia, que l’ha explotada en règim d’esclavatge, i la de Castella, que n’ha fet una terra subordinada. Dos poders, a més, amb interessos comuns, que han utilitzat Catalunya com a enemic exterior amb una finalitat molt concreta: distreure el poble andalús de l’escandalosa explotació a què l’han sotmès i cohesionar la seva espanyolitat.

(...)

En aquest llibre, Pedro Morón, també granadí, dóna una lliçó de catalanitat, d’autoestima i de dignitat a molts catalans. Ell i els seus personatges, tots andalusos, mai no farien el que van fer els vint-i-un diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya al Congrés espanyol, el 9 de febrer de 2006, votant amb el Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Morón i els immigrants del seu llibre, certament, no es diuen Puig, Cunillera, Marçal, Esteve, Batet, Pedret, Malaret o Colldeforns, els seus cognoms tenen altres ressonàncies, però experimenten una pena immensa quan veuen fins a quins extrems pot arribar l’autoodi català. Per això han hagut de ser ells els qui denunciessin els tripijocs econòmics que s’amaguen darrere la Feria de Abril catalana, organitzada per la FECAC, així com la instrumentalització que se’n fa des de la Junta d’Andalusia amb la col·laboració del PSC, per tal de mantenir el vot captiu del Baix Llobregat i impedir la integració dels catalans d’adopció que hi viuen.

(...)

Quan el lector arribi a les línies finals d’aquest llibre sentirà l’impuls d’abraçar els personatges de Pedro Morón com si els conegués de tota la vida, amb ells haurà viscut la postguerra, la misèria, la fam, el rebuig, l’explotació, l’esperança, el progrés, l’estabilitat, l’amistat, la generositat i la saviesa. Haurà sentit la mateixa tristesa i desolació que ells van sentir en el moment que el seu tren es va aturar a l’estació de França i, en comptes de la Barcelona neta i bonica que en els seus somnis havien albirat, van trobar-hi una ciutat devastada i de parets ennegrides. Que ningú no pensi, però, que són herois anònims. Res d’això. Aquests homes són avui personatges amb majúscules de la història del nostre país, perquè és gràcies a la llavor de la seva lliure i sincera catalanitat que Catalunya ha mantingut viva la consciència dels seus drets nacionals. Jo, per tant, des d’aquestes pàgines, els abraço fraternalment i els reto el meu lliure, sincer i humil homenatge."

(del pròleg de Víctor Alexandre)

La Busca Edicions, 2006
 
╚ric i l'ExŔrcit del FŔnix Imprimeix Correu-e
per ╚ric Bertran   
dimecres, 01 febrer 2006
╚ric i l'ExŔrcit del FŔnix"Aquest llibre és el testimoni d'una anormalitat. Una anormalitat lingüística, sens dubte, però també una anormalitat política, perquè només en el si d'una societat en llibertat condicional i, per tant, subordinada a la voluntat d'una altra, són possibles uns fets com els que descriuen aquestes pàgines. Es tracta de la narració en primera persona de les conseqüències que va tenir per a l'autor, un nen de catorze anys, la seva demanda de respecte a la llengua catalana adreçada a unes empreses comercials establertes als Països Catalans demanant-los respecte per la llengua catalana. La resposta li va arribar sis dies després, una nit de setembre de l'any 2004, amb la irrupció a casa seva d'un escamot integrat per vint guàrdies civils armats fins a les dents. Són altament il·lustratius, en aquest sentit, els capítols protagonitzats per la fiscal i la psicològa de l'Audiència Nacional que, a més de menystenir les amenaces de mort que l'Èric havia rebut per part d'un grup feixista, van aprofitar per alliçonar-lo sobre els valors de la Constitució, de la selecció i de la bandera espanyoles."
(del pròleg de Víctor Alexandre)

Edicions Proa · Col·lecció "Debat", núm. 25 · 152 pàgines · ISBN: 84-8437-853-5Comprar
 
La Rep˙blica del Bidasoa Imprimeix Correu-e
per Angel Rekalde   
dimarts, 01 novembre 2005
La Rep˙blica del Bidasoa"Son muy importantes las aportaciones de Koldo Martínez Gárate y Tomás Urzainqui recordando que Navarra fue la estatalidad de los vascos, una nación independiente reconocida internacionalmente y con vida propia durante siglos. Para quienes conocen la historia y no tienen intención de ocultarla esta afirmación les parecerá una obviedad, pero son muchos los vascos que han sucumbido a la negación de su antigua existencia como unidad política. Son muchos los vascos que consideran la plena soberanía un privilegio que sólo puede ser concedido por un tercero. El borrado de la memoria colectiva es uno de les principales objetivos que se fija el colonizador cuando pone los pies en una tierra que pretende suya. Y es que nada hay tan efectivo como la desmemoria del colonizado para consolidar el discurso de la negación"
(del pròleg de Víctor Alexandre)

 Editorial Pamiela · ISBN: 84-7681-456-9 Web del llibre

 
RÓdio Vic en catalÓ. Cr˛nica d'una vict˛ria. Imprimeix Correu-e
per Jordi Sunyer   
dissabte, 01 febrer 2003
RÓdio Vic en catalÓ. Cr˛nica d'una vict˛ria."També Bèlgica i Suïssa són exemples il·lustratius. En aquests països no es produeix la injustícia de què som víctimes els catalans d'acord amb la qual un espanyol pot viure a Catalunya sense saber català, però un català ha de saber espanyol fins i tot per viure a Catalunya. Dit d'una altra manera: els catalans estem obligats a saber espanyol per tal que els espanyols no hagin de saber català. Aquesta barbaritat, és clar, no té equivalent ni a Bèlgica ni a Suïssa perquè, de la mateixa manera que un belga de Lieja, posem per cas, necessita el neerlandès per viure a Bruges, també un suís de Ticino ho té difícil si pretén viure en italià a Zuric. La cooficialitat, per tant, és altament perniciosa per al català. És un parany gràcies al qual l'espanyol, en qualitat de llengua dominant, usurpa al català la condició de llengua pròpia i li confereix un caràcter mortalment domèstic. Ras i curt, la cooficialitat significa la mort de la llengua catalana."
(del pròleg de Víctor Alexandre)

Edició: Plataforma Ràdio Vic en català
 
Anuari de Maulets 2001-2002 Imprimeix Correu-e
per Maulets   
dissabte, 01 setembre 2001
Anuari de Maulets 2001-2002"Hi ha un altre factor pel qual l'existència de Maulets és important: la seva joventut. Els joves catalans d'avui són el relleu generacional a una classe política, a unes idees i a una manera de fer més identificada amb les nostres frustracions que no pas amb els nostres anhels. Jo crec en ells perquè conec molt bé la tasca que fan, la força que els mou i la insubornable fermesa de les seves conviccions. Només una cosa em dol, i és el llegat que els deixem. Perquè ni és el llegat que ells es mereixen ni tampoc el que molts de nosaltres somniàvem a la mort del dictador. És un llegat fet de renúncies, de reverències i traïcions, un llegat, en definitiva, que els obliga a lluitar no tan sols per les fites pròpies del seu temps sinó també per totes aquelles que nosaltres no hem sabut assolir. I és que no hem estat a l'alçada, ni del nostre temps ni de les nostres responsabilitats envers el futur."
(del pròleg de Víctor Alexandre)

Edició: Maulets
 
spacer.png, 0 kB