spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
Articles sobre el cas Núria Pòrtulas
No és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 12 juny 2007
GironaNo és cert que Núria Pòrtulas estigui en llibertat. No ho està. L'únic que ha fet l'Audiència Nacional espanyola ha estat una operació de maquillatge destinada a treure's la pressió social del damunt i, de passada, fer un favor a Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, que temps enrere es declaraven enemics aferrissats de la Llei antiterrorista, per ser contrària als Drets Humans, i que ara l'apliquen fins i tot vulnerant la presumpció d'innocència de les persones. Aquest és el cas de Núria Pòrtulas, una noia contra la qual Saura i Boada han estat incapaços d'aportar la més mínima prova que permeti retenir-la a la presó després d'haver-la presentat com una perillosíssima fabricant de bombes. Estem parlant, per tant, d'una farsa que es fa encara més palesa en la flagrant contradicció entre l'informe del fiscal, que explicita que "no hi ha perill de fugida", i el fet que no se li permeti sortir de l'Estat tot obligant-la a presentar-se cada dia al jutjat de Girona. Cosa que significa que ni tan sols no podrà fer una casolana ascensió al cim del Pedraforca, ja que el marge de temps no li ho permetria.

El pla dels dèspotes, és clar, és que un dia, davant la manca de proves, el cas sigui arxivat en silenci i que la gent oblidi els noms de Saura i Boada com a responsables de l'empresonament i de l'escarni d'una persona innocent. Però s'equivoquen. El que han fet és tan greu que els serà impossible eludir-ne les conseqüències mediàtiques. On són les bombes, senyors Saura i Boada? On són les proves que havien de tancar vint anys Núria Pòrtulas a la presó? Què hipòcrites i que covards. Quines nàusees que em produeix el fet de saber que hi ha gent així al govern del meu país. Estem parlant de dues persones que pertanyen a ICV, un partit que fa proclames sobre els Drets Humans cada deu minuts i que, alhora, no té escrúpols a aplicar una llei que fins no fa gaire deien que els vulnerava. Qui ens ho havia de dir: la immaculada ICV al servei del vell Tribunal de Orden Público franquista rebatejat com Audiència Nacional... Deu ser que no hi ha principi prou sòlid que resisteixi el seu afany de poder.

El Singular Digital , 12/6/2007
 
Difamadors de Núria Pòrtulas Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 25 maig 2007
El passat 15 de maig es va celebrar al Casal de Joves TorreBlanca un acte de divulgació del cas Núria Pòrtulas, l'educadora social de Sarrià de Ter que, des de fa gairebé quatre mesos, es troba en presó preventiva a Soto del Real acusada de terrorisme sense cap prova que demostri la seva culpabilitat. Per explicar-ne la situació, tant des del punt de vista humà com jurídic, van venir a Sant Cugat Ariadna Monerris i Tomàs Omedes, cosins germans de la Núria, David Fernández, expert en moviments socials, i Benet Salellas, l'advocat encarregat del cas. L'acte va ser molt oportú perquè, just un dia abans, alguns diaris, casualment, havien publicat una notícia filtrada per la conselleria d'Interior amb titulars incriminadors contra Núria Pòrtulas. Només la lletra menuda matisava que cap de les conjectures fetes pels Mossos d'Esquadra, dirigits per Joan Boada, permet deduir que Pòrtulas sigui una terrorista. En l'acte, també es va fer palès el galdós paper d'ICV en aquest afer, un partit que anys enrere blasmava la llei antiterrorista i que ara l'aplica amb el millor estil d'Ángel Acebes.

ICV, però, no està sola; compta amb el PP com a aliat. Segons aquest últim, l'acte no s'hauria d'haver celebrat perquè no s'ha de "donar protagonisme a certes persones que, si no són delinqüents, cap, com a mínim, la possibilitat que ho siguin". Fins i tot ha afegit que ha estat "un mal exemple per a la joventut de la ciutat". És el discurs propi dels qui, com deia Ovidi Montllor, "no els agrada que la gent enraoni, pensi o escrigui", i és lògic perquè el pensament fa lliure la gent i la llibertat és el gran enemic de l'absolutisme. A desgrat del PP, però, la sala del Casal era plena de gent de totes les edats que va parlar amb llibertat, justament allò que mai no es podria fer si governés el Partit Popular.

Difamadors de Núria Pòrtulas
Acte a favor de Núria Pòrtulas a Sant Cugat (15/5/2007)

Diari de Sant Cugat , 25/5/2007
 
La necessària dimissió de Joan Boada pel cas Pòrtulas Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 22 maig 2007
Joan BoadaDeia Tàcit que no s'ha de fer ús de l'autoritat quan es pot actuar d'acord amb la llei. I la llei, en el nostre ordenament jurídic, deixa ben clara la presumpció d'innocència. Doncs bé, Joan Saura i Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, van pensar que l'ús de la primera, encara que es transformés en abús, els seria més útil electoralment que no pas la segona. Sabien que la Guàrdia Civil ja havia investigat Núria Pòrtulas i n'havia desestimat la detenció davant la falta de proves, però, tot i això -o precisament per això- van decidir que els Mossos d'Esquadra -i de retruc ICV- podien anotar-se un punt si aconseguien demostrar l'indemostrable: que Núria Pòrtulas sigui una terrorista. Per això, quan el jutge els va dir que no podia empresonar ningú basant-se en conjectures i supòsits, els Mossos -en el millor estil del fabricant de proves Juan Fernando López Aguilar- van insistir que ja trobarien les proves. Però aviat farà quatre mesos que la Núria és en presó preventiva -sí, preventiva- i les proves no apareixen.

L'únic que apareix són filtracions a la premsa per contrarestar l'aversió creixent que, en dates electorals, s'ha creat contra ICV, el partit que, en paraules del seu alcaldable per Figueres, Richard Elelman, diu que "considerem la Llei Antiterrorista una llei feixista i antidemocràtica que anul·la la presumpció d'innocència", però que, això no obstant, l'aplica amb la mateixa brutalitat d'Ángel Acebes. I és que ICV ha trobat un gran aliat en el PP. De fet, fan el mateix discurs. Boada, sense enrojolar-se, diu: "Vés a saber què hi tenia aquella noia, allà"; i Joan Rafael Paulo, del PP, afirma que no s'ha de "donar protagonisme a certes persones que, si no són delinqüents, cap, com a mínim, la possibilitat que ho siguin" (!). Poden dos polítics arribar a aquest grau de baixesa moral? Ja hem vist que sí. El primer, amb el suport de Saura, intenta amagar el seu fracàs; el segon, amb el suport de l'ideari franquista, intenta criminalitzar el pensament.

El més greu de Saura i Boada és que, atrapats en el seu error, en lloc de tenir la dignitat de reconèixer-lo, es dediquen a menysprear la família de la Núria. El comportament de Saura no constitueix cap sorpresa, ja va mostrar les seves misèries en l'anomenat cas Carod, però el de Boada, com a peça clau de tot l'afer, és d'una indignitat sols comparable al seu cinisme. Només la dimissió li retornaria, si no la credibilitat, sí, com a mínim, la dignitat. Però això no succeirà perquè si una cosa caracteritza el cínic és que mai no demana perdó.

El Singular Digital , 22/5/2007
 
Núria Pòrtulas, culpable per desafecta Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 30 març 2007
Núria Pòrtulas, culpable per desafectaNúria Pòrtulas és una educadora social de 26 anys d'edat, de Sarrià de Ter, que des del passat 7 de febrer es troba en presó preventiva a Soto del Real pel sol fet de tenir una ideologia anarquista. No ha comès cap delicte que permeti incriminar-la, no hi ha proves contra ella. Això no obstant, va ser detinguda brutalment per un escamot dels Mossos d'Esquadra i li va ser aplicada la llei antiterrorista. Poc després, els seus pares també van ser víctimes de la brutalitat policíaca quan un altre escamot es va presentar a casa seva de matinada i, tractant-los com si fossin delinqüents, va fer-hi un escorcoll que no va donar cap resultat. A partir d'aquell moment, Núria Pòrtulas ha viscut en la seva pell els efectes d'una llei que conculca els drets humans més elementals i que permet incomunicar els detinguts durant cinc dies i tenir-los a mercè de tota mena de vexacions i mals tractes, sense càmeres que filmin els interrogatoris i sense possibilitat d'assistència lletrada o de fer una simple trucada telefònica.

Com en un règim dictatorial, als Mossos no els ha calgut provar la culpabilitat de la detinguda; és aquesta qui s'està veient obligada a demostrar la seva innocència. Estem parlant, per tant, d'un ésser humà literalment despullat de drets i sense la més mínima possibilitat de contacte amb l'exterior; estem parlant d'una barbaritat legal, d'una aberració jurídica creada en el seu dia pel PSOE i aprovada amb els vots de PP, PSC i CiU. Ells són, doncs, els pares d'aquesta llei que possibilita que qualsevol de nosaltres, ja sigui per error policíac o per estratègia política, pugui convertir-se de la nit al dia en víctima de la blindada impunitat de l'Estat.

És precisament aquesta injustícia que s'està cometent amb la Núria Pòrtulas el motiu de la concentració que tots els dimecres, al capvespre, té lloc davant la seu d'ICV-EUiA de Girona. A Joan Saura i a Joan Boada, conseller i director general d'Interior, respectivament, els retreuen falses imputacions a la Núria, que col·laborin en l'aplicació d'una legislació que vulnera els drets fonamentals de les persones i que ni tan sols tractin de modificar o d'atenuar els procediments jurídics per a l'esmentada aplicació. Em temo, això no obstant, que a ICV li importen molt poc aquestes concentracions. ICV és un partit que sols s'interessa pels problemes reals de la gent i, sens dubte, el problema de Núria Pòrtulas no és un problema real. El problema de Núria Pòrtulas és ella mateixa, que és com dir que Núria Pòrtulas no existeix. Tothom sap que el partit de Joan Saura i Imma Mayol està cridat a coses més elevades que la defensa d'una jove antisistema. A més, com pot ser Núria Pòrtulas una antisistema, si l'autèntic antisistema, segons Mayol, l'encarna ella mateixa? Aquesta és la lliçó que la jove Pòrtulas hauria d'aprendre, la que ens diu -perquè hi ha documentació i testimonis sobrats que ho proven- que la parella més antisistema de Catalunya, a banda de fer diners amb uns sous desorbitats dignes de la dreta més reaccionària, té el bon gust de comprar la seva roba en el número 6 del Passeig de Gràcia de Barcelona, seu de la botiga que des de fa més d'un segle vesteix les elits més conservadores de la ciutat.

Un altre problema que té Núria Pòrtulas, a més de ser catalana i desafecta a Espanya, és que els qui l'han detinguda no són nord-americans i que la presó on es troba no es diu Abu Graib o Guantánamo sinó Soto del Real. Cosa, com és lògic, molt poc estimulant per a un partit amoïnat pels problemes reals del món. És per això que potser més d'un lector pensarà: "Si l'han detinguda, alguna cosa haurà fet". Doncs sí, mantenia una relació amb un pres anarquista. Però això no la converteix en terrorista, oi? Llevat, és clar, que el país on viu no sigui un Estat de dret, sinó un Estat policíac. En aquest cas, tots, absolutament tots som sospitosos potencials.

Aquestes són paraules de la Núria des de la presó: "Ara ja no són accions puntuals la raó per la qual se'ns criminalitza, sinó per pensar d'una determinada manera". Té raó, perquè un Estat policíac necessita la coartada d'un perill constant per poder controlar la població i empresonar-la mitjançant judicis d'intencions. Aquesta és la raó per la qual el cessament de la violència ha demostrat, finalment, que la vertadera obsessió de l'Estat no és ETA, sinó la unitat d'Espanya. Ho va dir sense ambigüitats Dolors Nadal, diputada del Partit Popular, el 19 de febrer de 2004: "el problema no és el cas Carod ni la seva entrevista amb ETA, sinó les idees independentistes d'aquells que volen construir una Catalunya alliberada d'Espanya". Algú pot parlar més clar? És, doncs, per pensar d'una determinada manera que se'ns criminalitza. En aquest sentit, sap el lector que tots els joves independentistes catalans mínimament actius estan fitxats pels Mossos d'Esquadra? Absolutament tots. El procediment, l'origen del qual es remunta a l'any 2000 -època del conseller Xavier Pomés-, consisteix a demanar la documentació a tots els joves que assisteixen a actes sobiranistes, com per exemple l'Aplec del Pi de les Tres Branques, i prendre nota del nom de cadascun. D'aquesta manera, com en els règims totalitaris –en què es deté primer i s'investiga després, en què s'empresona sense proves i es criminalitza la dissidència-, s'obté una llista il·legal, però exhaustiva, de milers i milers de joves desafectes.

Núria Pòrtulas, val a dir-ho, no ha comès cap delicte, ho sap la policia catalana, ho saben Joan Saura i Joan Boada i ho sap l'Audiència Nacional espanyola, però la mantenen segrestada perquè encarna tot allò que temen: el pensament lliure, la utopia d'un món sense elits privilegiades i la defensa del dret a l'autodeterminació de tots els pobles de la Terra. Aquest és el crim de Núria Pòrtulas i aquest serà el bagatge indestructible de la seva victòria final.

Núria Pòrtulas a la presó
Foto des de la presó. A la imatge, presa amb un telèfon mòbil, es pot veure Núria Pòrtulas parlant a través de l'intèrfon d'una de les cabines de visita de Soto del Real, on està empresonada.

Berria , 22/3/2007 (èuscar)
Nabarralde , 22/3/2007 (espanyol)
El Punt , 29/3/2007 (català)
Diari Mataró , 30/3/2007 (català)
Racó Català , 10/4/2007 (català)
 
El cas Núria Pòrtulas Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 20 març 2007
Joan SauraEm pregunto què esperaven demostrar Joan Saura i Joan Boada, aquest darrer com a responsable de l'Àrea Central dels Mossos d'Esquadra, detenint Núria Pòrtulas després d'elaborar contra ella una falsa imputació de "pertinença a banda armada", de "tinença d'explosius" i de "connexió amb grups violents". Em pregunto quants dies més hauran de passar perquè aquesta educadora social de Sarrià de Ter torni a casa i ICV li demani perdó públicament per haver violat els seus drets fonamentals. És realment escandalós el que ha fet aquest partit, un partit que vuit anys enrere cridava "Fora la Llei Antiterrorista!" i que ara es dedica a aplicar-la en qualitat d'inspirador i executor de la franquista Audiència Nacional espanyola. Sembla mentida la vergonyosa davallada moral que pot experimentar una força política quan aconsegueix una mica de poder i els seus dirigents es veuen afavorits per uns sous dignes d'extrema dreta.

El muntatge ordit per Boada, a més, és escandalós, perquè quan el jutge Santiago Pedraz, davant l'evidència, es va veure obligat a retirar els càrrecs contra la Núria, els Mossos el van convèncer que continuarien investigant i que ja trobarien proves que justifiquessin el seu empresonament. És a dir, que primer s'empresona i després es busquen o es fabriquen les proves. Però ja ha trancorregut un mes i mig i les proves no apareixen. On és la banda armada de la Núria?, on és la seva violència? on són els explosius?

Suport a Núria PòrtulasLa preocupació d'Iniciativa, però, no és la Núria Pòrtulas, sinó les eleccions municipals. Per això el seu neguit creix en paral·lel a la repercussió social que està adquirint el cas, ja que el temps passa i les proves no apareixen per enlloc. Joan Boada, fins i tot, en una exhibició de cinisme, ha demanat que la gent deixi de manifestar-se cada dimecres a Girona "per no perjudicar la Núria". Doncs bé, Núria Pòrtulas, la noia de 26 anys que es troba segrestada a Soto del Real, és pacifista, no terrorista. Els Mossos la van fitxar a Besalú quan venia de manifestar-se contra els abusos policíacs, exactament els mateixos abusos contra els quals es manifestava Iniciativa-Verds abans d'arribar al poder.

El Singular Digital , 20/3/2007
Racó Català , 31/3/2007
 
spacer.png, 0 kB