spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles
Articles
L'endemà de la independència de Catalunya Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimecres, 29 maig 2002
Lýendemà de la independència de CatalunyaHi ha catalans que es dediquen a perdonar la vida a l'independentisme català i que, de pas, es reten homenatge a si mateixos. M'hi va fer pensar la columna d'en Manuel Cuyàs a El Punt, el passat 23 de maig. Són aquells catalans -la majoria amb cognoms de soca-rel- que un cop a la setmana dinen amb Déu i el conviden a una copa. De fet, són uns grans comediants. Els encanta fer-nos creure que són l'encarnació de la divina clarividència. La realitat, però, és que quan acaben la funció i es queden sols, se'ls menja la por. Insegurs com un nadó, aquests catalans viuen immersos en l'autoodi, un autoodi que els empeny a mossegar tot allò que els recorda que entre el seu ego i el compromís sempre trien el primer.
Llegeix més...
 
Els papers "de" Salamanca? Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 14 maig 2002
Per què els catalans no diem les coses pel seu nom? Què en treiem de no ferir la sensibilitat del lladre que se’n riu de nosaltres? On és, en tot cas, la sensibilitat d’aquell que pretén fer de la força un dret jurídic?

Els papers que el feixisme va robar a Catalunya són de Catalunya. Que es trobin a Salamanca és un fet purament circumstancial, com ho seria que es trobessin a Madrid, Roma o Berlín si l’atzar de l’època els hagués dut allí. La cova on el lladre guarda el fruit dels seus robatoris no pot ser mai un espai emparat pel dret de propietat, no hi pot haver legitimitat en una argumentació basada en fets consumats. Altrament haurem d’acceptar la vigència de l’advertiment d’Aristòtil, en el sentit que “com més temps es posseeix, més lícita apareix la possessió”.
Llegeix més...
 
L'Eivissa que vaig conèixer Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dissabte, 01 desembre 2001
L'Eivissa d'avui no té res a veure amb la dels anys 60 del segle XX. I no només perquè Eivissa i el món han canviat molt des d'aleshores, sinó perquè mai un escenari pot tornar a ser el mateix sense la presència d'aquells que dignifiquen el seu record. Va ser, però, en aquella Eivissa mítica, en aquella illa que contemporitzava mandrosament amb el franquisme i la llibertat on jo, un barceloní post-adolescent assedegat de vida, es va fer gran de cop.
Hi vaig arribar sense diners, cosa que, naturalment, m'omplia d'orgull, i em vaig allotjar en una pensió on, per 27,50 pessetes, compartia habitació amb un escocès, dos holandesos i un canadenc. Com el París de Francis Scott Fitzgerald o el Montmartre de Picasso, Eivissa era en aquella època una festa on el temps no comptava i les nits semblaven no tenir fi.

LýEivissa que vaig conèixer

Era l'Eivissa de Somerset Maugham, Robert Morley, Diana Rigg, Jean-Paul Belmondo, Ursula Andress...; l'Eivissa del guitarrista Pepe Madrid, de l'amic Octavi Pou, repartidor durant un temps del Diario de Ibiza, d'en Juan, l'amo d'El Mono Desnudo, d'en Leo i del seu inoblidable Leo's, de la Kali, una noia alta i prima que ballava descalça a la porta de la boutique Soledad...; l'Eivissa d'en Vicenç Domènech, pare de Joan Manuel Serrat a La llarga agonia dels peixos fora de l'aigua, de l'Emma Cohen, bellíssima als 23 anys, que em confessava sentir-se atemorida per haver deixat la carrera de dret, de l'Elmyr de Hory, el famós falsificador de quadres retratat per Orson Welles a la pel·lícula Fake. De Hory treia els seus quadres en procés de creació al balcó i se'ls mirava amb una copa a la mà des del bar del davant. Un dia en què algú el va acusar de falsificar Modigliani, va respondre: jo no falsifico Modigliani, pinto com ell.

Era també, és clar, l'Eivissa franquista, la que el juliol de 1970 va precintar les portes d'El Mono Desnudo, La Oveja Negra, La Tierra, l'Àmfora, Stage Door, Merlin's, Clive's, Lola's..., els locals més emblemàtics de l'illa. I és que Eivissa s'havia convertit en una pedra a la sabata del sistema. Aixopluc de pròfugs nord-americans que fugien de la guerra del Vietnam, els seus carrers eren objecte de sobtades batudes policials destinades a netejar l'illa de peluts i indesitjables. Dotzenes de vegades vaig veure grisos baixant d'un furgó policial i, amb les maneres pròpies del règim, fer-hi pujar tots aquells que pel seu aspecte eren susceptibles de ser qualificats de hippies. Amuntegats com si fossin bestiar, ellas por putas, deien, y ellos por maricones, els duien a les casernes per interrogar-los i, si eren estrangers, els feien fora de l'illa. Tant se valia que els detinguts demostressin tenir diners, no era pas econòmica sinó ideològica la raó de la seva expulsió.

Ara fa temps que no he tornat a Eivissa, però encara que trigui a tornar-hi no importarà gaire, perquè l'Eivissa que els meus ulls van descobrir fa molts anys que té un lloc en el meu cor.

Descobrir Catalunya , núm. 49, desembre 2001
 
Joel Joan, el nostre Sean Connery Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 16 novembre 2001
Sean ConnerySean Connery ho diu tot sovint: jo sóc escocès, i el dia més feliç de la meva vida serà aquell en què Escòcia recuperi la plena sobirania. Aquestes paraules són mólt més importants del que semblen. No pel contingut sinó per qui les diu. Perquè qui les diu no és un ciutadà anònim d'Edimburg sinó una de les persones més famoses d'aquest món. Es tracta d'algú que ha triomfat a la vida. El guió invisible del destí ha estat generós amb ell, fins al punt de concedir-li tots els beneficis d'allò que, des d'un punt de vista material, el món entén per felicitat: atractiu físic, prestigi, fama, diners i, possiblement, la pervivència del seu nom més enllà de la mort. Per què una persona d'aquestes característiques -pensarà algú- s'ha de complicar la vida fent declaracions políticament incorrectes? Què en treu en Sean Connery reclamant la independència d'Escòcia? Doncs treu justament allò que mai no passaria pel cap al formulador d'aquesta mena de preguntes: el respecte per ell mateix. Exigint per al seu país el mateix grau de llibertat de què gaudeixen aquells que li neguen aquest dret, Connery, a més de mostrar-se com una persona conseqüent amb les seves conviccions, ens fa saber que l'esperat dia més feliç de la seva vida no guarda cap relació amb els paràmetres de l'èxit sinó amb els del compromís. El compromís, heus aquí una paraula meravellosa que roman inèdita en la vida de moltes persones.
Llegeix més...
 
L'espanyolització del Barça Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
diumenge, 01 juliol 2001
ChendoEn el seu llibre El cansament del catalanisme, Toni Strubell cita les declaracions del jugador del Real Madrid Chendo després de perdre la final de copa del Rei de 1990 davant del F.C. Barcelona: "el que em sap més greu és que els campions no són espanyols". Són, certament, unes declaracions molt agradables de sentir. Però també fan una mica de pena, perquè demostren que els qui de debò tenen clar que els catalans no són espanyols són justament els espanyols.

Llegeix més...
 
La mentida històrica Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dijous, 28 juny 2001
Mai no m'ha agradat la mentida, però encara menys els mentiders. El mentider s'alimenta de la bona fe dels altres, necessita de persones crèdules capaces de combregar amb rodes de molí. De mentiders, és clar, n'hi ha de moltes menes, però els que a mi més em molesten són aquells que la vida ha situat en llocs de poder, en càrrecs polítics o institucionals que els permeten vestir de solemnitat les seves mentides.

Image
1969: Franco nomena successor seu Joan Carles de Borbó
Llegeix més...
 
Segadors i espanyolitzadors Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimecres, 20 juny 2001
Segadors i espanyolitzadorsÉs curiós com, sempre que des del govern català es pren alguna iniciativa relacionada amb els símbols de Catalunya, apareixen veus -catalanes, tot sovint- que es posen les mans al cap i s’esquincen les vestidures davant el que, segons elles, és una mostra de provincianisme. Ara ha succeït amb el tema d’Els segadors, l’himne nacional de Catalunya. Com sabem, la intenció de la conselleria d’Ensenyament és que, en acabar l’escola primària, tots els nens i nenes coneguin la música i la lletra de l’himne del seu país. Doncs bé, ràpidament, la portaveu del PP al Parlament, la senyora Dolors Nadal, ha reclamat que els alumnes aprenguin també els símbols espanyols. La consellera d’Ensenyament, però, la senyora Carme Laura Gil, li ha contestat que Catalunya no té “símbols compartits” amb Espanya sinó “història comuna”.

Llegeix més...
 
Gràcies, Ramon Barnils Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 27 març 2001
Ramon BarnilsEl dia que vaig descobrir Ramon Barnils, d'això ja fa molts anys, em va cridar poderosament l'atenció. No era una persona com la majoria, obedient i disciplinada, no era un periodista com n'hi ha tants, submís i complaent, no era un tertulià convencional, políticament correcte. Res d'això, Ramon Barnils era un d'aquests homes singulars, insubornables i lliures amb què algunes vegades, poques, ens obsequia la vida.
Llegeix més...
 
Catalans radicalment normals Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dissabte, 01 abril 2000
Deia Joan Fuster que “tot nacionalisme és això: lamentació i reivindicació. En el fons de tot patriotisme, sigui de la pàtria que sigui, hi ha una suspicàcia vigilant, erigida enfront de les pàtries veïnes: no hi hauria patriotes si no haguessin d'encarar-se amb uns patriotes rivals”. Sembla una obvietat, oi? Quin sentit tindria el nacionalisme català, irlandès o cors sense l'existència del nacionalisme espanyol,  anglès o francès? Doncs bé, hi ha obvietats que no acaben de fer forat, ni tan sols entre aquells que en patim les conseqüències. Els Països Catalans, com molts altres pobles sotmesos, hem caigut en el gran parany del nacionalisme d'Estat, el d'esdevenir nacionalistes pel simple fet de no ser espanyols. I és que, segurs que el nostre és un nacionalisme merament defensiu, de neta reivindicació del dret a ser, no ens hem adonat de la llufa tan negativament connotada que ens han penjat.
Llegeix més...
 
<< Inici < Ant 21 22 23 24 25 26 Seg > Final >>

Resultats 1751 - 1759 de 1759
spacer.png, 0 kB