spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
La independència explicada al meu fill
El vídeo d'Esquerra Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dijous, 22 juliol 2010
Joan Ferran i Xavier VendrellD'un temps ençà, circula per la xarxa un vídeo de precampanya electoral elaborat per Esquerra que, a banda de cantar les excel·lències d'aquest partit i de presentar-lo com la millor opció política per a Catalunya, també blasma tots els catalans que no són del mateix parer, qualificant-los de "soroll". Pel que sembla, l'autor del text ha agafat el diccionari de sinònims de Santiago Pey i ens alliçona sobre la riquesa de la nostra llengua a l'hora de definir les veus que Esquerra considera inharmonioses i desafectes al règim del tripartit. Així, a més de soroll, ens parla de xivarri, de guirigall, de fressa, de fragor, d'enrenou i de murmuri. Podria continuar i afegir-hi baladreig, bonior, brogit, cridadissa, cridòria, remor, xerric, o fins i tot les onomatopeies bum-bum, fru-fru, glec-glec, gloc-gloc, gluc-gluc, taf-taf, xip-xap i zum-zum, però no ho fa. Llàstima. El que sí que fa el vídeo és penjar medalles al pit de la direcció d'Esquerra atribuint-li com a obra de govern fins i tot allò que diu que "voldria" fer però que no ha fet, com ara el transport gratuït per a menors de 12 anys.

No és això, però, el que més sobta. Allò que de debò crida l'atenció és que Esquerra es vanti d'haver fet la llei de la dependència, una llei que ha suposat una de les més escandaloses invasions competencials per part d'Espanya. Estem parlant d'una llei que ha envaït el 70% de les competències del govern de Catalunya, que no té diners per finançar-se, que pateix una nefasta gestió del Departament d'Acció Social, amb sentències en contra del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i que és blasmada dia rere dia per milers de catalans totalment ignorats, molts dels quals moren de vells sense que la seva sol·licitud hagi estat atesa. El vídeo d'Esquerra també parla de la llei del cinema, però no diu que fins a l'últim moment, en els set anys que fa que és al govern, no ha fet res, absolutament res, per millorar l'oferta de cinema en català. Esquerra abandonarà la Generalitat deixant darrere seu el mateix panorama desolador que va trobar en aquest camp i la llei, en lloc de ser d'aplicació immediata -com correspon a tota situació d'urgència i de greuge manifest-, encara trigarà anys a ser plenament efectiva. Fins al 2018, pel cap baix. Sí, fins al 2018. I això només en el supòsit que tiri endavant.

Esquerra es vanta també d'haver aixecat un parell d'hospitals i diversos centres de salut -tot confonent el que és la seva obligació amb un mèrit- i d'haver obert delegacions de la Generalitat a Nova York, Londres, Berlín i París -però silenciant que no poden ser efectives per manca de finançament. Delegacions de cartró-pedra, n'hauríem de dir. Molt útils per a la campanya viatgera de Carod i el seu àlbum fotogràfic, però sense cap benefici tangible per a la projecció nacional, cultural i lingüística de Catalunya. És el mateix panorama edificant que presenten les seleccions nacionals quant a esports i federacions rellevants. Tan edificant com la feina feta a TV3, una emissora que en aquests darrers anys no sols ha arribat a uns nivells d'espanyolització vergonyosos sinó que els seus telenotícies s'han convertit en una eina descaradament espanyolitzadora.

I, ves per on, malgrat això, res no produeix tanta vergonya aliena com sentir la veu en off d'Esquerra atribuint-se les consultes sobre la independència, quan, com tothom sap, les consultes han sorgit precisament a causa de la indignant passivitat d'Esquerra. És a dir, que ha estat la societat catalana qui, en veure la inutilitat republicana al govern, ha agafat el bou per les banyes i ha impulsat les consultes. ¿Cal recordar, potser, que els organitzadors del referèndum d'Arenys de Munt tenen ben present la indiferència que aquest partit va mostrar al començament, davant la iniciativa? I posats a recordar, recordem també, en aquest sentit, el rebuig parlamentari d'Esquerra a una Iniciativa Legislativa Popular perquè, en paraules del diputat Xavier Vendrell, "no li va donar la puta gana", i el rebuig aquest mateix mes de juliol, després de la manifestació del 10-J, a una consulta d'autodeterminació valent-se d'un dictamen, també negatiu, elaborat per Jaume Vernet, un membre del Consell de Garanties Jurídiques proposat per Esquerra. Curiosa manera, aquesta, de "lluitar per un Estat propi cada dia", com afirma l'esmentat vídeo. Un vídeo que utilitza la imatge d'Heribert Barrera sibil·linament. ¿No s'ha assabentat, Esquerra, que Heribert Barrera, amb la seva dignitat, dóna suport a Reagrupament i està en perfecta sintonia amb Joan Carretero? No és motiu d'expulsió, això, segons les normes de la casa ja aplicades a altres militants? Sí que ho és, però Esquerra no s'atreveix amb Barrera per dues raons: una, perquè seria una bomba mediàtica que la deixaria ben retratada; i dues, perquè està esperant rendibilitzar la seva figura quan ja no hi sigui. Mentrestant, la direcció republicana alterna la reivindicació de la figura de Lluís Companys amb l'homenatge institucional a Juan Antonio Samaranch, mà dreta dels feixistes que el van assassinar.

e-notícies , 19/7/2010
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB