spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Crítiques arrow Després de llegir "Una història immoral"
Després de llegir "Una història immoral" Imprimeix Correu-e
per Toni Bonet   
dilluns, 27 setembre 2010
[ Escrit aparegut al blog d'en Toni Bonet ]

Una història immoralAcabo de llegir Una història immoral d'en Víctor Alexandre. Abans d'entrar a parlar de l'obra voldria puntualitzar unes qüestions:

  • D'ençà uns mesos, estic bastant endropit en tema de lectura. Tinc llibres acumulats que clamen al cel per estar-se tant de temps als prestatges sense ser tocats ni llegits.
  • La simpatia que professo envers la figura de l'escriptor Alexandre ha promogut la ràpida lectura de la seva darrera obra per damunt d'altres que, com deia, resten expectants a ser llegides.
  • No sóc crític literari, ni em dedico a escriure ;-)

Alexandre fa uns anys va despertar en mi la fruïció sobre la reflexió i el debat identitari que tenia adormits, ja fos a través dels seus llibres o via el seus prolífics articles virtuals -és difícil veure en Víctor als mitjans de comunicació clàssics, per alguna raó que no acabo d'entendre.

De ben segur com en Víctor, escriptor, hi ha moltes altres persones, cert, però mira, la qualitat de la seva escriptura, el seu discurs àgil i entenedor, directe i per això contundent, sumat a la seva proximitat, aclarint dubtes o provocant debat, en una època "complicada" per la família independentista, fa que l'apreciï encara més.

Alexandre és conegut bàsicament pels seus assaigs sobre la independència, sobre la identitat catalana, ja sigui a través de la seva gent o dels seus ítems socials i culturals. Per això, tot i haver publicat alguns títols de ficció, encara em sorprèn quan publica una novel·la com la que m'ocupa. Ja ho va aconseguir amb Set dones i un home sol i continua amb Una història immoral.

Com deia, acabo de llegir el llibre. Una primera lectura ràpida i àvida, en unes poques hores, repartides en tres sessions. És llegeix força bé, tot i que en alguns passatges, potser per la rapidesa amb què els devorava, saltava d'una conversa a una altra sense adonar-me'n (voluntat de l'autor?). Bé, això i altres qüestions de fons em demanen una segona lectura (bon senyal).

Una història immoral diria que és el pretext per parlar-nos d'una sèrie d'històries molt entrelligades de relació afectiva entre diferents personatges, partint de la relació de la parella protagonista. Diria que el fil conductor és la imposició/submissió d'uns sobre els altres, la incapacitat de comunicació...

Sota una aparença de novel·la lleugera s'amaga una història interessant, una història que conté alguns passatges que et fan obrir els ulls com a carbasses, un pèl exagerats, o no, però necessaris perquè tot flueixi. Per moments aquesta novel·la em semblava la filla entre una peli francesa d'autor i una altra de Woody Allen (positiu).

És a instants divertida, crua, tendra, intrigant i, deliciosament morbosa. Conté passatges tristos, però no per qualificar-la de drama. Per fortuna, no hi he trobat un assaig sobre la vida en parella però si molts elements interessants a tenir en compte. En algun moment pensava que la relació a tres bandes de la parella protagonista era l'element aclaparador de la novel·la però, amb subtilesa, Alexandre ha aconseguit que hi veiés més enllà, doncs l'obra conté alguns satèl·lits que, bevent de la mateixa font, m'han aportat nous elements de debat i judici.

En Víctor aboca conceptes, idees, però no alliçona. Tant ens pot fer patir per la crueltat física i psíquica de la violència de gènere, com excitar-nos amb les escenes de sexe, o divertir-nos amb les converses entre amics al voltant d'una taula.

També hi tenen un paper sucós les referències cinematogràfiques i musicals... fet que complementa a la perfecció el contingut principal de l'obra. Una obra apta i molt recomanable per a ser llegida i, dit sense intenció negativa ans al contrari, per a ser portada al cinema per un Ventura Pons o un Woody Allen -ho sento, sóc més Allenià que Rohmerià- ;-)

Aquesta ha estat la meva primera impressió de la novel·la. Normalment no escric sobre els llibres que llegeixo i si ho faig no m'estenc tant, però aquest s'ho ben mereix.

Un llibre que tant es pot consumir tot fent un cafè en una cafeteria bulliciosa o bé amb un bon got de whisky a la butaca de casa. Compreu-lo, no us decebrà.
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB