

Els catalans de Lil·liput |
![]() |
![]() |
Articles | |
per Víctor Alexandre | |
dimecres, 09 novembre 2005 | |
![]() Així, a base de donar rang de normalitat a allò que és anormal -que una nació visqui sotmesa a la voluntat d'una altra-, hem aconseguit convertir una patologia -la dependència emocional d'Espanya- en l'estat natural de la catalanitat. N'hi ha prou d'escoltar o llegir les opinions en nòmina per veure que els seus autors són catalans el màxim referent nacional dels quals no és Dinamarca sinó Lil·liput. Ningú no fa constar aquesta norma per escrit, però la norma existeix. El catalanisme nacionalment desacomplexat està emmordassat pel lil·liputenisme i tots els llocs de poder del país es troben a les seves mans, gent pusil·lànime, amb ànima d'esclau i amarada d'autoodi. ![]() Antoni Puigverd Dues consideracions. Una: recordar que el nacionalisme espanyol ja fa temps que subscriu les verinoses paraules de Puigverd, cosa gens estranya si tenim en compte els nombrosos punts en comú entre l'espanyolisme de dretes i l'espanyolisme d'esquerres. Dues: dir que som moltíssims els catalans que ens sentim carregats davant l'espanyolisme disfressat de ridícula universalitat que el senyor Puigverd escampa allà on va, talment com una ferum. Deu ser terrible mirar-se al mirall cada matí i odiar-se tant. De tota manera, entre ell i Joel Joan hi ha diferències que caldria que el lector tingués present. I és que mentre que Joel Joan fa política de franc, per amor al país, el senyor Puigverd fa política cobrant, per amor a si mateix. ![]() El Punt , 10/11/2005 normalitzacio.cat , 11/11/2005 L'Escletxa , núm. 10, hivern 2005/06 ![]() Joel Joan va presentar l'acte del Correllengua 2005 al Camp Nou. Foto: Oriol Clavera |
< Anterior | Següent > |
---|