Crítiques 'Cor de Brau', una sàtira animalista
| 'Cor de Brau', una sàtira animalista |
|
|
| per Melcior Comes | |
| dimarts, 06 setembre 2011 | |
 La novel·la és un instrument idoni per a l'anàlisi de la realitat: permet el retrat i la farsa, la idea ferma i l'obertura de mires, fer-se ressò de la complexitat de les opinions i dels tarannàs, i anar establint un retrat sobre un moment social que per definició sempre és únic, i que ens dóna un tast d'unes vides en un país acotat. Cor de brau, aquesta sàtira animalista de Víctor Alexandre, aconsegueix, amb l'excusa de novel·lar de quina manera van arribar a prohibir-se les curses de braus a Catalunya, fer un retrat sociopolític en clau de comèdia de costums i d'actituds, que desplega la seva lucidesa més enllà del tema del toreig i ens dóna una reflexió sobre el fenomen humà, les seves pulsions més horroroses i la manera que sovint fa servir per mirar d'anorrear els febles i els que són diferents.En la línia del premi Nobel de literatura J.M. Coetzee (Les vides dels animals), o del jove escriptor nord-americà Safran Foer (Menjar animals), Alexandre aprofita per posar-nos davant els ulls la manera esfereïdora en què tractem les bèsties, i la manca de ressò que això acostuma a tenir en els mitjans de comunicació i en la classe política que podria fer alguna cosa sobre el tema. Més enllà d'una posició simplista o massa clara, Alexandre ha sabut donar matisos al debat sobre els bous, inserit també en el conflicte sobre les diverses identitats que se sentien posades en dubte amb la prohibició. El llibre fa de molt bon llegir, té una agilitat voltairiana, un cert trencament eixelebrat de teatre de l'absurd i una aposta per fer literatura d'idees en un marc que no sol ser l'habitual. Melcior Comes Presència, núm. 2054, 8/7/2011 |
| < Anterior | Següent > |
|---|
