spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Crítica de cinema arrow El juego de los idiotas
El juego de los idiotas Imprimeix Correu-e
Crítica de cinema
per Víctor Alexandre   
divendres, 14 juliol 2006
El juego de los idiotasFrancis Veber és un director molt conegut a França; les seves pel·lícules acostumen a tenir un gran èxit encara que, normalment, es tracta de comèdies de segon ordre. La més famosa entre nosaltres és El sopar dels idiotes, raó per la qual els distribuïdors han titulat aquesta última El juego de los idiotas –el títol original és La doublure- amb la clara intenció d’enredar l’espectador. El parentiu entre les dues pel·lícules, però, s’acaba aquí, ja que el protagonista, per bé que també es diu François Pignon, no té res a veure amb el François Pignon del 1998. De fet, aquest, és un nom que apareix sovint en l’obra de Veber associat a personatges insignificants i de vida anodina que, per un caprici de l’atzar, es converteixen en una mena d’herois. El primer Pignon, però, no és de Veber sinó d’Edouard Molinaro i el va interpretar Jacques Brel a El embrollón, l’any 1973. Aquí, a El juego de los idiotas, Pignon és un aparcacotxes contractat per fingir-se el company de l’explosiva amant d’un home de negocis per tal que la dona d’aquest no el descobreixi. Esplèndid l’actor marroquí Gad Elmaleh i molt discrets Daniel Auteuil i Kristin Scott-Thomas. El film és un got d’aigua clara, si el comparem amb la mitjana de comèdies nord-americanes que ens arriben.

Tot Sant Cugat , núm. 1018, 14/7/2006

 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB