spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Entrevistes arrow "Ens van dir que la nostra història era la d'Espanya"
"Ens van dir que la nostra història era la d'Espanya" Imprimeix Correu-e
per Bernat Bella Puigdomènech   
dijous, 15 març 2012
Víctor AlexandreDes del 23 de febrer i fins al 18 de març, la Sala Gran del Teatre Nacional acull l'espectacle Trifulkes de la KatalanaTribu, basat en un text de l'escriptor santcugatenc Víctor Alexandre.

Quin tipus d'espectacle ens trobem?

És la història de Catalunya explicada per a un públic a partir dels vuit anys. Som un poble que desconeix la seva història i crèiem que el teatre era un bon lloc per fer aquesta tasca divertida divulgativa d'explicar la història del nostre país.

És la primera vegada que una obra de teatre acosta la història catalana. Per què no s'havia fet mai?

Trifulkes de la KatalanaTribuNo s'ha fet per raons diverses com, per exemple, que no som un poble que decidim per nosaltres mateixos. Des del principi de la humanitat, qualsevol poble que en conquereix un altre vol esborrar la història del poble conquerit. Això també ha passat a Catalunya. Ens van dir que la nostra història era la d'Espanya, però Catalunya és una nació amb mil anys d'història que hem sintetitzat en setanta minuts.

Amb quina intenció va començar a escriure l'obra?

Tenia una intenció didàctica i d'enfortir l'autoestima dels catalans a través de conèixer la seva pròpia història. No volia fer una història triomfalista perquè no hem triomfat, de moment. Si que hem tingut moments de triomf, hem arribat a ser la primera potència de la Mediterrània. Però també tenim històries fosques com les dels negrers, que eren catalans que es van fer rics a través de l'esclavatge de persones negres. Hi ha moments molt emocionants perquè es veu el que podríem haver estat i no ens han deixat. Es tractava que la gent sortís de l'espectacle amb una autoestima molt alta i dient: "Som una nació d'Europa".

Quina és la trama del muntatge?

La protagonista és una nena negra d'origen africà però catalana, com qualsevol de nosaltres. La seva àvia ve a Catalunya a operar-se de la vista i, coincidint que té un examen, decideix explicar la història del país a l'àvia per estudiar. Es van esdevenint situacions i escenes en què veiem Guifré el Pelós, Jaume I, Roger de Flor, els almogàvers, la Guerra dels Segadors, el tractat dels Pirineus... Anem passant per aquests fets d'una manera molt divertida. Aquest era el repte.

No deu ser casual que la protagonista sigui una nena africana.

Està pensat en el sentit que la Catalunya d'avui no té res a veure amb al Catalunya de fa uns anys. Ha vingut molta gent nova provinent dels cinc continents. La Catalunya del futur serà un país amb catalans de diferents arrels, però tots iguals de catalans. Allò important no és el color de la pell, sinó la ment de les persones. És una obra integradora que defensa els drets de les persones i dels pobles.

Els més joves coneixien prou la història del país?

No la coneixen gaire. A les escoles, la història de Catalunya s'estudia molt, molt poc. En una de les representacions em va venir plorant una persona gran a qui mai havien explicat aquesta història de Catalunya.

Què suposa per a vostè que una de les seves obres estigui al Teatre Nacional?

Per a un autor català, que una obra seva es representi a l'espai més important del país és molt gratificant. És el màxim a què pot aspirar un autor, és un reconeixement d'una obra teva. A més, permet que arribi a molta més gent perquè el Teatre Nacional dóna un relleu molt superior i garanteix que l'espectacle tingui un mínim de qualitat.

Quina ha estat l'acollida de moment?

Les funcions són totes un èxit, la Sala Gran és plena en cada funció. La idea és recórrer després altres poblacions dels Països Catalans. En el cas de Sant Cugat, l'alcaldessa va assistir a una de les sessions i va mostrar el seu interès perquè Trifulkes de la KatalanaTribu es porti amb el mateix format al Teatre-Auditori. A més, també m'agradaria que aquesta obra es pogués representar almenys un cop l'any per l'Onze de Setembre, aprofitant que parla de la història de Catalunya, i si pogués ser a la meva ciutat, a Sant Cugat.

Com veu el futur proper de Catalunya?

Jo veig Catalunya, molt aviat, com un nou estat d'Europa en un futur molt immediat. És inaturable. La classe política està desconcertada, no sap què està passant i no és conscient de tot el moviment de la societat civil. Catalunya serà un estat molt més aviat del que la gent es pugui pensar. A més, el procés de separació serà ràpid.

Diari de Sant Cugat, 9/3/2012
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB