spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Crítica de cinema arrow Tengo ganas de ti
Tengo ganas de ti Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 06 juliol 2012
És possible que molts espectadors, després de veure Tengo ganas de ti, surtin francament irritats del cinema, amb la sensació que els han pispat dues hores de la seva vida de manera inútil. I s'entén que pensin així, perquè, més enllà de la bona interpretació de Clara Lago, estem parlant d'un producte buit que ens situa en un món on cal ser un macho man -un macho man sensible, això sí- per moure's amb desimboltura; un món en el qual només una noia que faci taekwondo té possibilitats de reeixir. El producte -costa dir-ne film- és un encadellat d'escenes i situacions a major glòria dels pectorals i dels músculs del protagonista que, per tal de poder lluir la carona davant la càmera, es passeja en moto sense casc per Barcelona. Sobta, per altra banda, un metratge tan llarg per a una història tan curta -curta en tots els sentits- atès que cada cop que penses que per fi ja s'acaba torna a començar i taral·leges mentalment la cançó de Raimon. Per a amants incondicionals de la fotonovel·la.

Tengo ganas de ti

Tot Sant Cugat , núm. 1320, 6/7/2012
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB