spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
La independència explicada al meu fill
Mossos, policia catalana o espanyola? Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dijous, 01 novembre 2012
Mossos d'EsquadraÉs interessantíssim observar el meravellós espectacle de clarificació política que el procés d'independència de Catalunya ens està oferint des de l'Onze de Setembre passat. Durant un bon grapat d'anys, han estat moltíssimes les persones que, aprofitant-se de la feblesa dels moviments independentistes i de la subordinació del nostre país, han viscut literalment de la indefinició. Com que la dignitat nacional cotitzava a la baixa i no hi havia pressió social en aquest sentit, els vividors de la dependència en tenien prou de dir que Franco era un home molt dolent per passar per grans catalanistes. Però, ves per on, qui els ho havia de dir, ara són ells els qui cotitzen a la baixa. Ara són ells els qui han quedat en minoria mentre es pregunten com és possible que les coses hagin canviat tant d'un dia per l'altre. Tan submís que es presentava el panorama català al llarg d'aquest nou mil·lenni, oi?, i ara resulta que tot s'ha capgirat amb una espectacular caiguda de caretes.

Doncs sí, el panorama s'ha capgirat i ara és hora de definir-se: o estàs a favor de la independència de Catalunya o hi estàs en contra, o estàs a favor de la llibertat dels pobles o de la seva captivitat. En aquesta qüestió, a desgrat dels panxacontents, no hi ha terme mitjà. I això, a banda d'un sentiment de desubicació profunda, els crea un neguit insuportable que els empeny a dir-les de l'alçada d'un campanar sense ni tan sols adonar-se que la història els deixarà ben retratats per sempre més. Aquest és el cas de Pere Navarro, del PSOE de Catalunya, que, amarat d'espanyolisme, es retrata tot sol amb declaracions ben galdoses. Recentment, ha dit sentir-se "escandalitzat" pel discurs amb què el conseller d'Interior, Felip Puig, va expressar la seva convicció que, en cas d'un conflicte amb Espanya, els Mossos d'Esquadra estaran al servei de Catalunya.

Aquestes van ser les paraules de Puig:
"Estic convençut que el cos dels Mossos d'Esquadra, com a institució del país, com a referent de llibertats, com a símbol de la catalanitat i del nostre sistema de valors, com a estructura d'Estat que hem anat construint i que caldrà completar en el futur, participareu en aquest doble rol. [...] Hi pot haver moments que hi hagi gent que vulgui contraposar una legalitat jurídica a una legalitat democràtica. [...] En aquesta tessitura, també estic convençut que el cos que representeu estarà al servei del país i de les seves institucions."
I aquesta va ser la reacció del PSOE de Catalunya a través de David Pérez, responsable de la seva àrea d'Interior:
"És una barbaritat que el conseller d'Interior demani a la policia de Catalunya que no compleixi la llei. Demanem una rectificació o el cessament fulminant."
Aquesta reacció s'explica perquè, amb la caiguda de les caretes ‘catalanistes', el Partit Socialista ha passat a ocupar el seu veritable lloc en la societat catalana, al costat del Partit Popular i Ciudadanos. Tots tres partits configuren el trident nacionalista espanyol que lluita per un mateix vot en les properes eleccions del 25 de novembre i ara rivalitzen en espanyolitat. En aquest sentit, és il·lustrativa la reacció coincident del PP i Ciudadanos amb el PSOE de Catalunya. El PP, per mitjà d'Alícia Sánchez-Camacho, ha exigit la reprovació de Felip Puig, i Ciudadanos, per veu de Jordi Cañas, ha dit: "Escoltant Felip Puig, hom entén perquè el separatisme volia treure de Catalunya la Policia Nacional i la Guàrdia Civil." Pobre, Cañas, que limitadet; encara no se n'havia adonat. Es veu que la Policia espanyola i la Guàrdia Civil han d'estar al servei d'Espanya, però els Mossos no poden estar al servei de Catalunya.

Arribats aquí, n'hi ha prou de repassar les paraules de Puig, del tot impecables, per posar en evidència al mateix temps el trident espanyolista i els sindicats dels Mossos -aquells que canten "¡Que viva España!"-, així com també, de passada, algun radiofonista amb sou públic molt afeccionat a fer editorials tramposos i a dir contínuament "a la resta d'Espanya". Siguem clars: quin és el delicte del conseller, haver dit que els Mossos són una institució del país, un referent de llibertats, un símbol de la catalanitat i del nostre sistema de valors, potser? Que no ho són, una institució, els Mossos? No són les llibertats, allò que han de defensar? No és, la nostra policia, un símbol de la personalitat nacional de Catalunya i del seu sistema de valors? I no és cert que aquesta policia forma part de les estructures pròpies de l'Estat que estem construint i que només el totalitarisme ens pot negar? Què haurà de fer, doncs, aquesta policia, quan l'absolutisme vulgui contraposar una legalitat jurídica a una legalitat democràtica? Posar-se al servei de la primera o de la segona? Convertir-se en el braç armat d'una legalitat antidemocràtica o defensar els valors democràtics fonamentats en els Drets Humans? Els Mossos d'Esquadra són la policia nacional de Catalunya i la missió que tenen encomanada consisteix a defensar la voluntat del seu Parlament, un Parlament que és l'expressió pacífica i democràtica d'aquesta nació mil·lenària d'Europa.

El Singular Digital , 30/10/2012
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB