spacer.png, 0 kB
Víctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Entrevistes arrow "La gent que té una clara consciència nacional a TV3 està marginada"
"La gent que té una clara consciència nacional a TV3 està marginada" Imprimeix Correu-e
Entrevista a Víctor Alexandre
per Aurora Torras   
diumenge, 01 octubre 2006
ActualL'escriptor Víctor Alexandre denuncia en el seu últim llibre, TV3 a traïció, el procés d'espanyolització que viu l'emissora catalana en mans del PSC. Reconeix que és el llibre que més li ha costat d'escriure perquè ataca directament allò que s'estima, la televisió del seu país, però creu que ja era hora que algú expliqués el procés de descatalanització que està patint TV3 des que governa el partit socialista. Víctor Alexandre (Barcelona, 1950) exposa la seva tesi amb tota una sèrie d'exemples extrets dels telenotícies i proposa la versió conseqüent de cada notícia. L'autor de Jo no sóc espanyol (1999) i d'El somriure de Burt Lancaster (2005), entre d'altres, reclama a TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d'Espanya? (Proa) la independència de la televisió pública dels interessos polítics.

A qui va dirigit aquest llibre?

A tots els catalans. Crec que serà difícil, després de llegir-lo, veure TV3 amb els mateixos ulls. Per a nosaltres la televisió ja existia, no va ser un assoliment tecnològic sinó un avenç en el terreny de la reafirmació de la nostra identitat, de la protecció de la nostra llengua. De manera que per als catalans és una cosa molt estimada.

Per això li ha estat tan difícil d'escriure?

És clar, buscar tots els punts negres d'una cosa que tu estimes no és agradable.

No ho és, però això vol dir que hi ha interès que millori.

Parlament de CatalunyaJustament perquè hi ha aquest sentiment jo he fet aquest llibre a contracor; el títol també és a contracor perquè jo no vull que TV3 em traeixi perquè és la televisió nacional del meu país, i em sap greu veure com es posen els interessos de partit per davant del país. S'estan traint els principis pels quals TV3 va ser fundada amb uns criteris aprovats pel Parlament de Catalunya, i això s'havia de denunciar perquè TV3 continuarà malgrat els qui la gestionen ara. I d'això es tracta: que, quan un gestor és negatiu, el que cal fer és treure'l d'allà i posar-ne un altre.

Els periodistes en són conscients, d'aquesta manipulació que retrata en el seu llibre?

No són nois i noies que comencen a la professió: són professionals molt complets els que hi ha a TV3; per tant, com més bo ets, menys excuses tens per dir que tu no t'havies adonat que certes coses no es poden dir.

Com ara què?

Et trobes notícies aparentment inòcues i que no tenen cap sentit en un informatiu de TV3 perquè no tenen cap relació amb cap lloc dels Països Catalans. Com, per exemple, l'explosió d'una bombona de butà a Burgos. On és la notícia? Tele5, Antena 3, Cuatro i els dos canals de televisió espanyola tenen una mentalitat hispanocèntrica, i l'única que hauria de ser catalanocèntrica seria TV3. Si aquesta també té una visió del món hispanocèntrica, no ens en queda cap. Quan algú diu "aquí a Espanya" en un mitjà de comunicació, si ell no se n'adona, el llibre d'estil hauria de marcar-ho.

No hi ha un llibre d'estil per a la que ha de ser la filosofia de la cadena?

No. L'únic que hi ha és una mena de carta de principis que es va fer, que no és gaire oficial i que no és en un llibre i que són convencions del llenguatge.

Ningú no vetlla perquè és compleixin?

És clar. Quan als qui manen ja els va bé que es traeixin aquestes pròpies convencions de l'empresa, hi ha una ideologia al darrere. Jo ja deixo que ells mateixos triïn: o són molt mals professionals o són comissaris polítics.

Ha parlat amb aquells que hi treballen?

Hi ha gent amb una clara consciència nacional dins de TV3, però en aquests moments estan profundament marginats, i a més, hi ha comunicats interns que així ho denuncien, així que hi ha molta por. La gent que demostra que té una mentalitat catalanocèntrica queda marginada; els que ho pateixen no gosen dir-ho d'una manera oberta, però existeix.

Com és possible això?

Fixem-nos que tots els càrrecs (quina casualitat) tenen una certa sintonia amb alguna força política, i això no és gratuït: el control de la televisió pública d'aquest país està en aquests moments en mans d'un partit, i aquest partit ha decidit que aquest és un instrument per guanyar les eleccions i, a més, per espanyolitzar el país. De manera que no és una qüestió d'interès: no l'interessa catalanitzar el país o normalitzar-lo, sinó espanyolitzar-lo perquè creu que així té més votants. Té dret a fer el que vulgui, però no pot utilitzar mitjans públics per intentar rentar-nos el cervell.

Què es pot fer, doncs?

Mira, Convergència i Unió mai no ha fet això. Les coses, com siguin (i tothom sap que jo sóc independentista), però CiU ha tingut escrúpols i mesura en fer les coses; el PSC no n'ha tingut, i això s'ha de dir. La neteja ideològica que s'està practicant a Catalunya Ràdio des de fa dos anys és escandalosa. Hi ha molta gent marginada perquè té un pensament que no coincideix amb el pensament del govern que en aquests moments hi ha a Catalunya, i això és gravíssim. Em sembla escandalós que més dels 20 mitjans audiovisuals que hi ha a Catalunya estiguin en poder del PSC: és una dictadura!

Fins a quin punt creu que tindrà ressò la seva denúncia?

Quines eines té un escriptor, si no? No tinc cap intenció de posar-me en política en absolut: crec que és una selva en la qual cal ser de ferro; jo faig llibres. I un llibre no canvia el món, però ajuda molt la gent a pensar. La quantitat de gent que m'ha dit que ha canviat el seu vot per llibres meus és extraordinària!

No tolera la imposició.

Jo he vingut a canviar el curs de la història en la mesura que em sigui possible. I contra el que em sembli injust, jo hi estaré lluitant, no per Catalunya, sinó per qualsevol país que defensi el seu dret a ser, que és el més elemental dels drets.

Per què defensa la independència?

La independència no s'ha de defensar per qüestions polítiques, ni de dreta ni d'esquerra, sinó per sentit comú: és l'estat natural de la vida. I tota dependència és malaltissa: la persona que és dependent emocional del que sigui és una persona que té una patologia.

Actual , núm. 89, 28/9/2006
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB