spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow Senyors polítics, prou de diagnòstics, si us plau
Senyors polítics, prou de diagnòstics, si us plau Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 26 abril 2013
Senyors polítics, prou de diagnòstics, si us plauUn senyor amb 40º de febre i amb dolor a tot el cos va al metge perquè el guareixi. El metge li demana que s'estiri a la llitera, li fa una exploració minuciosa, el mira amb cara de preocupació i, per estar-ne més segur, el torna a explorar de dalt a baix. En acabat, li demana que s'assegui i, sense canviar d'expressió, li diu: "Vostè està a 40º de febre". "Sí, sí, ja ho sé", respon el malalt, "per això he vingut". "Oh, però és que 40º és molt!", remarca el metge. "I tant, i tant!", corrobora el malalt, "per això sóc aquí". "Sí, sí, és clar", continua el metge, "però és que el mal que li fa tot el cos i aquesta febre van units, eh?" "Ja ho pot ben dir, ja", torna a corroborar el pacient. "Realment constato que el seu estat és molt greu i que així no pot seguir", adverteix el metge. "Ho sé, ho sé", diu el pacient. "Però molt greu!", insisteix el metge. "En sóc molt conscient, doctor", referma el pacient. "No sé què en farem, de vostè. Mare de Déu!", es lamenta el metge. Finalment, com que la visita sembla que ha arribat a un punt mort, el pacient s'aixeca, s'acomiada i se'n va capcot.

No es pot negar que aquest metge té raó, el pacient està molt malalt. Fins i tot ha encertat el diagnòstic dels 40 graus de febre. Però no ha aportat cap solució. S'ha limitat a constatar una realitat sense cap més iniciativa que la d'anar repetint tot allò que el pacient ja sabia. El pacient, per sort, pot canviar de metge. Però què pot fer un país quan la seva classe política adopta la mateixa actitud que la del metge esmentat? Els catalans ja sabem que estem molt malament, ja sabem que la situació és molt greu, gravíssima, i que si no actuem desapareixerem com a poble. N'hi ha prou de viure a Catalunya i no ser espanyolista, per ser-ne conscient. De fet, la multitudinària manifestació de l'Onze de Setembre passat va ser l'expressió d'aquesta consciència. Prop de dos milions de persones van sortir al carrer no pas perquè els polítics els diguessin el que ja sabien, sinó perquè aquests, després d'escoltar-ne el missatge, actuessin en conseqüència. De moment, però, només hem vist declaracions i contradeclaracions especialment dissenyades per sortir als telenotícies, talment com si el pas del temps anés a favor nostre i ens poguéssim permetre el luxe de fer-la petar mentre l'adversari es consumeix.

El problema és que els qui ens consumim som nosaltres. Qui de debò es consumeix és Catalunya. I si algú considera que de la Diada ençà sí que n'hi ha hagut, de canvis, i que la Catalunya d'avui no és la mateixa que la de fa set mesos, caldrà dir-li que té raó. I tant, que n'hi ha hagut, de canvis! Catalunya està avui més endeutada i té més gent desesperada i a l'atur que no pas en el setembre de 2012. Catalunya té avui uns serveis socials, unes infraestructures i uns drets individuals i col·lectius més degradats que aleshores. I sí, ja sabem que tot això és conseqüència de l'espoliació espanyola de Catalunya, ja sabem que ens roben milers de milions cada any i que de les engrunes que ens llancen per poder subsistir ens cobren interessos. Uns interessos que augmenten el nostre deute i que ens empobreixen per moments. I també sabem que els atacs a la nostra llengua i al nostre sistema educatiu són explícitament franquistes i catalanofòbics. Però allò que preguntem als nostres polítics és què estan fent ells per capgirar aquesta situació.

I els ho preguntem, perquè sabem de sobres que l'estat en què ens trobem és insostenible i que la solució, l'única solució possible, és constituir-nos en un Estat independent. Per tant, estimats polítics, no cal que repetiu les nostres pròpies paraules darrere un faristol o davant d'una càmera de TV3 com si haguéssiu descobert la sopa d'all. Allò que ens heu de dir és què esteu fent per convertir Catalunya en un Estat independent en un futur immediat. Ho hem de saber perquè hi tenim dret i perquè només en els quatre minuts que heu trigat a llegir aquest text hem estat espoliats per valor de 167.520 euros. Som, consegüentment, fent un símil futbolístic, l'equip que, tot i estar perdent, es dedica a perdre temps com si guanyés. És a dir, ens han declarat la guerra i nosaltres, com les nenes maques del dematí, ens alcem i reguem el nostre jardí.

El Singular Digital , 23/4/2013
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB