spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow La història indignada dels catalans
La història indignada dels catalans Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
diumenge, 05 maig 2013
La història indignada dels catalansHi ha molts catalans que, per més que hi pensen, no acaben de trobar les raons per les quals els catalans d'avui hem fet de la dignitat una andròmina i de l'assertivitat una radicalitat. "No érem pas així, abans, nosaltres!", diuen. "Abans érem gelosos i abrandats defensors de les nostres llibertats. Com pot ser que ara siguem un poble submís i resignat? Que no tenim sang a les venes?" Són preguntes que semblen no trobar una resposta aclaridora, però sí que la tenen. El problema és que volem explicar-nos el present, en contrast amb el passat, sense tenir en compte les vivències del camí. Em refereixo al fet que obviem que una col·lectivitat és la suma d'allò que ha viscut, i el que hem viscut els catalans en els darrers tres segles ha estat una agressió sistemàtica destinada a esborrar per sempre la nostra personalitat jurídica, nacional, cultural i lingüística; cosa que ha deixat un pòsit de por que ens tenalla i que ens mina la moral. De fet, no cal que ens moguem del 2013 per veure que aquest objectiu roman inalterable per part del PP, del PSOE i del Tribunal Constitucional espanyol.

Tanmateix, les coses han fet un tomb espectacular en els darrers quatre anys. Les noves generacions de catalans s'han alliberat de la terrible herència de la por i han decidit recuperar la dignitat de Catalunya i situar el país en el punt de mira del món com a futur membre de les Nacions Unides.

Amb aquestes línies, per tant, vull encoratjar el lector a endinsar-se en les pàgines del llibre La història indignada dels catalans, de Xavier Escura, ja que precisament reconstrueix el trajecte que hem recorregut abans d'arribar fins aquí. A través d'episodis que ens mostren l'obsessió malaltissa espanyola de sotmetre Catalunya, Escura ens parla de l'adulteració de la història, de la catalanofòbia, dels botxins de la llengua, dels no-nacionalistes, del nacionalisme espanyol actual, del parany assimilista d'un fals progressisme... Fem-ne un petit tast.

  • Sobre l'espanyolisme català d'esquerres diu: "Només cal recordar la llarga polèmica que va desfermar la creació del Museu d'Història de Catalunya (1995), criticat amb virulència pels sectors autoconsiderats ‘progressistes', abans fins i tot que es donés a conèixer el projecte museogràfic".

  • Sobre la llengua: "Als indocumentats que avui gosen defensar un hipotètic bilingüisme ja d'origen a Catalunya, cal recordar-los que el castellà hi va ser una parla estranya ben bé fins al final del segle XVIII. I una parla molt minoritària fins a mitjan segle XX".

  • Sobre la democràcia espanyola: "Avui ja no és cap secret que l'adveniment de la democràcia a l'Estat espanyol va ser més fruit de l'esforç conscient i interessat dels successors del franquisme per adaptar-se i sobreviure als nous temps, que no pas un triomf propi de l'oposició democràtica antifranquista".

  • Sobre el federalisme: "Un model d'Estat plurinacional, o simplement federal, és una quimera, una il·lusió que avui només defensen quatre socialistes catalans i dos mallorquins sense gaire fe ni esperança. Perquè és un model que a Espanya absolutament ningú no se'l creu. No figura ni en el seu ADN, ni en el seu esperit fundacional, ni en el seu currículum històric, ni en el seu imaginari col·lectiu".

La història indignada del catalans, de Xavier Escura, és un llibre que ajuda a reflexionar sobre tot allò que hem estat, sobre tot allò que hem viscut, sobre el genocidi cultural que hem patit, sobre l'Estat que ja érem i sobre l'Estat que molt aviat tornarem a ser.

Diari de Sant Cugat , 5/4/2013
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB