spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Pròlegs arrow Historias de la inmigración
Historias de la inmigración Imprimeix Correu-e
Pròlegs
per Pedro Morón de la Fuente   
dijous, 12 octubre 2006
Historias de la inmigración"Per a mi ha estat un autèntic plaer, la lectura d’aquest llibre. M’ha ensenyat coses que no sabia sobre la terra d’origen dels seus protagonistes, m’ha admirat l’afany de superació d’aquestes persones davant l’adversitat, m’han apassionat les seves experiències, m’han emocionat algunes de les seves reflexions i, en definitiva, m’ha fet sentir un afecte immens per una Andalusia atrapada entre dues classes dominants: la de la seva oligarquia, que l’ha explotada en règim d’esclavatge, i la de Castella, que n’ha fet una terra subordinada. Dos poders, a més, amb interessos comuns, que han utilitzat Catalunya com a enemic exterior amb una finalitat molt concreta: distreure el poble andalús de l’escandalosa explotació a què l’han sotmès i cohesionar la seva espanyolitat.

(...)

En aquest llibre, Pedro Morón, també granadí, dóna una lliçó de catalanitat, d’autoestima i de dignitat a molts catalans. Ell i els seus personatges, tots andalusos, mai no farien el que van fer els vint-i-un diputats del Partit dels Socialistes de Catalunya al Congrés espanyol, el 9 de febrer de 2006, votant amb el Partit Popular en contra de la unitat de la llengua catalana. Morón i els immigrants del seu llibre, certament, no es diuen Puig, Cunillera, Marçal, Esteve, Batet, Pedret, Malaret o Colldeforns, els seus cognoms tenen altres ressonàncies, però experimenten una pena immensa quan veuen fins a quins extrems pot arribar l’autoodi català. Per això han hagut de ser ells els qui denunciessin els tripijocs econòmics que s’amaguen darrere la Feria de Abril catalana, organitzada per la FECAC, així com la instrumentalització que se’n fa des de la Junta d’Andalusia amb la col·laboració del PSC, per tal de mantenir el vot captiu del Baix Llobregat i impedir la integració dels catalans d’adopció que hi viuen.

(...)

Quan el lector arribi a les línies finals d’aquest llibre sentirà l’impuls d’abraçar els personatges de Pedro Morón com si els conegués de tota la vida, amb ells haurà viscut la postguerra, la misèria, la fam, el rebuig, l’explotació, l’esperança, el progrés, l’estabilitat, l’amistat, la generositat i la saviesa. Haurà sentit la mateixa tristesa i desolació que ells van sentir en el moment que el seu tren es va aturar a l’estació de França i, en comptes de la Barcelona neta i bonica que en els seus somnis havien albirat, van trobar-hi una ciutat devastada i de parets ennegrides. Que ningú no pensi, però, que són herois anònims. Res d’això. Aquests homes són avui personatges amb majúscules de la història del nostre país, perquè és gràcies a la llavor de la seva lliure i sincera catalanitat que Catalunya ha mantingut viva la consciència dels seus drets nacionals. Jo, per tant, des d’aquestes pàgines, els abraço fraternalment i els reto el meu lliure, sincer i humil homenatge."

(del pròleg de Víctor Alexandre)

La Busca Edicions, 2006
 
Següent >
spacer.png, 0 kB