spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow Si no ens afanyem, no quedarà país per independitzar
Si no ens afanyem, no quedarà país per independitzar Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dilluns, 24 juny 2013
CatalunyaLes reflexions de Muriel Casals, presidenta d'Òmnium Cultural, sobre Catalunya i els seus drets nacionals sempre són enriquidores i interessants, i en el seu pas per Sant Cugat, convidada per l'entitat Amics de Pedra i Sang, ho van tornar a ser. Sota el títol "La cultura catalana al món", Muriel Casals va parlar de moltes d'aquelles coses que en aquest moment són al carrer i formen part del debat quotidià. És a dir, la llengua, la projecció exterior de Catalunya, la seva constitució com a Estat independent o els atacs procedents d'Espanya en tots els àmbits, ja sigui el polític, el lingüístic, l'econòmic o el cultural.

Comparteixo plenament la seva opinió favorable a recórrer a una entitat internacional que arbitri el procés que ha de fer de Catalunya i d'Espanya dos estats diferents. No es tracta pas d'un recurs vital, però és obvi que la mediació d'una figura externa acreditada i neutral pot ser molt positiva. Sobretot tenint en compte el dèficit democràtic espanyol, que ha convertit la Constitució en el braç polític del seu totalitarisme ideològic i idiosincràtic. Si el Quebec o Escòcia no han necessitat cap àrbitre internacional en els seus afers ha estat perquè tant el Canadà com Anglaterra són països democràtics que, ni en somnis, qüestionarien mai el dret de decidir de les nacions quebequesa o escocesa.

Discrepo una mica de Casals, en canvi, quan opina que hem de ser pacients i no tenir pressa. No sóc partidari de la precipitació a ulls clucs, això no, però tampoc no ho sóc de dilatar el temps indefinidament. Em sembla que tres segles de paciència han estat més que suficients, i si una cosa té algú amenaçat de desaparició és pressa. En aquests moments, Catalunya no té diners ni temps per sobreviure en un Estat que utilitza totes les seves eines per destruir-la. Per això cada dia que passa els catalans som més pobres i estem més enfonsats. I per això hem d'anar ràpids, no sigui que quan finalment vingui l'àrbitre internacional trobi que no hi ha res a arbitrar per defunció d'una de les parts.

Cugat.cat , 22/6/2013
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB