spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow Via Catalana: civisme contra absolutisme
Via Catalana: civisme contra absolutisme Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dilluns, 16 setembre 2013
Via CatalanaCal felicitar l'ANC per l'èxit de la Via Catalana. Realment espectacular. Incloent-hi l'organització i la tasca dels voluntaris. Sobretot tenint en compte que el repte d'igualar la fita de l'any passat, amb un milió i mig de persones, semblava inassolible. La fita, tanmateix, no sols ha estat assolida sinó que ha estat superada arribant al milió sis-centes mil persones amb un crit unànime: "Independència". Comparteixo, per tant, el paral·lelisme fet pel president Mas amb la marxa de dues-centes mil persones que ara fa cinquanta anys va tenir lloc a Washington, liderada per Martin Luther King, per reivindicar uns drets civils que finalment van ser reconeguts. Sense aquella marxa, avui Barack Obama no seria president.

Per això fa gràcia sentir les veus espanyolistes que intenten restar representativitat a la Via Catalana adduint que a Catalunya hi ha set milions i mig d'habitants, no només el milió sis-cents mil que es van manifestar en la Diada. Fa gràcia, perquè denota una galdosa indigència democràtica que potser pot servir per fer barrila en un bar de la Castellana madrilenya, però que és impresentable per anar pel món. Com s'explica, si no, que hom escoltés el clam de 200.000 persones en un país que en aquell moment tenia 180 milions d'habitants, i que no sigui escoltat el clam d'1,6 milions en un país de només set milions i mig? Doncs s'explica perquè la cultura democràtica nord-americana, malgrat les seves tares, és infinitament superior a l'espanyola. Així de senzill.

La democràcia espanyola és una conseqüència de la mort de Franco, no pas el fruit d'una evolució política que apartés el dictador del poder, que el jutgés per crims contra la humanitat i que l'empresonés fins a la fi dels seus dies. Res d'això. Franco va morir al llit en qualitat de Generalísimo, i tot el que ha vingut després ha estat tan sols un "apaño" -diguem-ho emprant un terme ben espanyol- per mantenir inalterable el principi bàsic i totèmic del franquisme: la sagrada unitat d'Espanya. Ara, els qui s'alternen remenant les cireres de l'Estat espanyol no es diuen franquistes. Seria massa fort. Però el principi bàsic i totèmic de Franco és també el seu: la sagrada unitat. I és brandant aquest principi que gosen dir que Catalunya no pot decidir per si mateixa perquè no és ningú. Ens ho diuen així: "No sou ningú". Doncs bé, que vagin dient. Mentre ells, des de l'absolutisme, parlen d'unitat sagrada, nosaltres, des del civisme, demostrem al món que som una democràcia consolidada.

Nació Digital , 14/9/2013
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB