spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
El parany del bilingüisme Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
diumenge, 26 abril 2015
El bilingüisme mataRecomano vivament la lectura del llibre El bilingüisme mata (Pòrtic, 2015), del filòleg Pau Vidal. És una finestra d'aire pur, una esplèndida dissecció de l'estat de prostració en què es troba la llengua catalana i del magre futur que té al davant, si no en prenem consciència. Diu Vidal: "Han passat trenta anys llargs i la llengua no solament és lluny de ser normal sinó que perilla seriosament. [...] El català no es morirà per falta de parlants: es morirà per falta de català, perquè la llengua se'ns està esfilagarsant entre els dits. Cada vegada més prima, cada dia més raquítica, el català s'assembla com més va més a un patuès, a un castellà de províncies embastardit i pobre. La llengua catalana, primera de la història de morir per dissolució". I més endavant afegeix: "El que sí que és nou és l'entusiasme amb què a partir de l'anomenada transició democràtica els governants ens van voler convèncer que això era un privilegi, fins al punt que actualment molta gent creu de bona fe que el bilingüisme (així, en genèric, a l'engròs, sense situar) és una cosa bona per se. Però el contacte de llengües, igual que el contacte entre l'aigua freda i la calenta, no és una situació estable i duradora, sinó que causa modificacions i altera els equilibris".

Fem un petit tast d'altres punts del llibre:
"Tant si aneu a botigues de Barcelona com a Lleida, al centre de la ciutat o a una gran superfície, una part considerable dels dependents i dependentes us contestaran en castellà. I no estic parlant dels temporers que vénen a fer l'estiu. No, senzillament es tracta de jovent que encarna el fracàs escolar en sentit ampli: no solament han deixat d'estudiar aviat sinó que en els anys que han anat a escola han estat incapaços de posar en pràctica el català que teòricament els ensenyaven, ja que oficialment era la llengua vehicular."
Carme Junyent, lingüista: "Allò que tenen en comú les llengües extingides o en procés d'extinció és que en algun moment de la seva història s'ha donat algun esdeveniment que ha comportat la jerarquització de les llengües implicades en el procés de substitució i han passat a ser llengües subordinades. En altres paraules: s'inicia un procés de bilingüització jerarquitzada de la comunitat, condició imprescindible perquè es doni el procés de substitució."
"I ja fóra una bona paradoxa que en el nou Estat català s'hi pogués continuar exercint de monolingüe castellà, que és el que passarà si atorguem a les dues llengües el mateix rang d'oficialitat. [...] L'Estat català és un projecte de futur o pensem construir-lo mirant cap al passat? Volem ser un sol poble o continuarem l'absurd desdoblament del 'Sortida/Salida'?"
Gabriel Bibiloni, lingüista: "No s'hi val a pensar que l'oficialitat de l'espanyol seria com una mena de paper mullat. En els països seriosos una llengua oficial és una llengua oficial. A més, hi ha un element psicològic: veure l'espanyol com a llengua oficial de l'Estat va lligat a percebre'l com a llengua pròpia del país, i això pot alimentar voluntats de manteniment en el bilingüisme."
La publicació d'aquest llibre em sembla molt pertinent i oportuna, perquè a la vida només sobreviu allò que és necessari o imprescindible, ja sigui en el cos humà o en algun lloc del món. I el català no és imprescindible ni necessari enlloc, ni tan sols a casa seva. I no ho és perquè, llevat dels actes institucionals o merament domèstics, sempre es fa fonedís en benefici de l'espanyol. Ho veiem cada dia en convencions i congressos diversos, en comunicats d'avenços científics, en conferències de premsa d'esportistes d'elit que s'acomiaden o que volen expressar la seva posició sobre un tema determinat, en les tertúlies radiofòniques i televisives i, en definitiva, en tota mena de situacions banals i quotidianes. En aquests darrers casos, n'hi ha prou que algú que entén perfectament el català parli en espanyol en el si d'un grup catalanoparlant perquè la resta d'interlocutors canviïn de llengua. A l'inrevés no passa mai. I no passa mai, perquè no cal. El català és com aquell codi lingüístic que fan servir els infants amb els seus germans o amics i que abandonen ràpidament tan bon punt apareix un adult. La diferència és que allò que té lògica en els jocs d'infants esdevé submissió apresa en les interactuacions d'adults. No hi mancaran els catalans que diran que ho fan 'per educació', però Pau Vidal els respon: "En realitat, sense saber-ho, el submís l'encerta, en la seva justificació. Sí que canvia de llengua per educació, però no pas per bona educació, per bones maneres, sinó per l'altre significat de l'expressió: per l'educació que ha rebut a sotmetre's a l'altre".

El bilingüisme mata, un llibre que aporta moltíssims elements de reflexió i anàlisi, escrit amb una dinàmica periodística assequible a tota mena de lectors i una eina contra la submissió lingüística del poble català. Llegiu-lo, en sortireu enriquits.

elSingular.cat , 21/4/2015
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB