spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
La revolta dels independentistes d'Unió Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dijous, 18 juny 2015
La revolta dels independentistes d'UnióEn el moment de redactar aquestes línies desconec quin serà el resultat de la consulta interna d'Unió Democràtica sobre el tema de la independència, però sigui quin sigui tothom ha pogut veure que ha obeït més a un pla de la direcció del partit per intentar dinamitar el full de ruta signat per Convergència i Esquerra que no pas per dilucidar res. N'hi ha prou de parar atenció en la capciosa pregunta de la consulta i en les declaracions que han fet aquests dies Josep Antoni Duran i Lleida i Ramon Espadaler, davant la revolta dels independentistes del partit, amb Antoni Castellà, Joan Rigol i Núria de Gispert al capdavant. Rosa Maria Carrasco, filla de Manuel Carrasco i Formiguera, ho diu molt bé: "És perquè no s'entengui".

Allò que sí que s'entén és que per a molts dels polítics que havien trobat un vitalici en l'ambigüitat, el Procés els ha deixat completament nus a camp obert. Quins temps, aquells, en què l'ambigüitat es regia per aquella màxima que diu "el meu mal no vol soroll" i n'hi havia prou de vibrar amb 'L'estaca" o el 'Virolai' per semblar un Braveheart català. Estaven tan distrets gestionant engrunes competencials amb Madrid, que la presa de consciència del país els ha agafat amb les orelles a cal ferrer.

Ara, és clar, ja se n'han adonat i intenten tapar totes les vies d'aigua, però és massa tard. Ara ja no es tracta de consumir energia estúpidament parlant del 'fet diferencial' o debatent si hem de ser titelles de fil o titelles de guant. Ara és l'hora de comportar-nos com un poble adult i respondre si volem ser lliures o captius, si volem ser amos dels nostres actes o ninots a les mans d'un titellaire. La consulta interna d'Unió, per tant, amb una pregunta de cent cinquanta-nou paraules, és la darrera maniobra d'una cúpula que malda per conservar els seus privilegis.

La pregunta, diguem-ho d'entrada, defuig parlar d'independència. El terme només apareix un sol cop, precedit per cent divuit paraules, i en clau negativa. Tot seguit, con si fos una encíclica dels senyors Duran i Espadaler, alliçona sobre el "catalanisme integrador" –eufemisme d'immobilisme que signarien ara mateix Miquel Iceta, Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera– i emmanilla el Procés a un "diàleg entre els governs de Catalunya i l'Estat [...] amb voluntat de persistència", sempre en el marc de la "seguretat jurídica". És a dir, en el marc de la justícia espanyola, que és la justícia que posa els grillons a Catalunya. No és meravellós? Amb tot, perquè no sigui dit, per bé que menyspreant la intel·ligència del votant, el text afegeix que Unió no "renuncia ni posa límits a l'aspiració de plena sobirania". Mai no se sap què pot passar l'any 3000. Com diu Duran i Lleida, "la legalitat espanyola és la que és" i cal rendir-s'hi i esperar submisament anys, segles i mil·lennis. La legalitat de l'amo és sagrada. El captiu no té legalitat.

Queda per a la història, doncs, el boicot que han patit els independentistes del partit per part del sector immobilista, negant-los el cens electoral, les actes d'escrutini de les taules i la possibilitat de contactar amb la militància per correu electrònic. Encara bo que, com informava El Singular, hem pogut saber que no era certa la xifra de 5.000 militants que donava Ramon Espadaler. En realitat n'hi ha només 4.065.

Pel que fa a les demagògiques declaracions de Duran i Lleida, que diu que "preguntar sobre independència sí o no seria menys inclusiu", i de Ramon Espadaler, que ho remata afirmant que "el Procés pot portar el catalanisme moderat a votar Ciudadanos", cal fer un parell de consideracions. En primer lloc, hi trobem l'excusa tronada de "les moltes sensibilitats internes" –la mateixa que fan servir ICV, Barcelona en Comú i Podemos– per intentar sumar votants gràcies a la indefinició: "Voleu la independència? Voteu-nos. Voleu la dependència? Voteu-nos. Voleu la Via Morta? Voteu-nos. Aquí tenim de tot. Som La Puntual, el partit ideal".

I amb relació a les paraules d'Espadaler, només dir que el catalanisme, per moderat que sigui, mai no pot votar Ciudadanos, perquè, si ho fa, revela que de catalanista no en tenia res. Un catalanista de debò mai no pot votar un partit nacionalista espanyol. Un catalanista pot ser d'esquerres, de centre o de dretes, però no pas espanyolista sense caure en una flagrant contradicció. Aquesta és la raó per la qual els falsos catalanistes d'Unió estan tan angoixats. Després de tants anys de tranquil·litat i bons aliments, se'ls fa insuportable que hom els llevi la disfressa.

elSingular.cat , 15/6/2015
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB