spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
Gràcies pel vostre servei, president Mas Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dilluns, 14 març 2016
Gràcies pel vostre servei, president MasVivim dies enèrgics, dies d'un ritme polític tan frenètic que se'ns fa difícil mesurar l'abast real del que estem fent. Els fets transcendents se succeeixen d'una manera tan vertiginosa que no hi ha espai per a la reflexió o l'anàlisi serenes, sobretot tenint en compte que també s'hi barreja la cridòria induïda per l'espanyolisme, que, a manca d'arguments i exasperat per la nostra fermesa, insulta, desqualifica, amenaça i baladreja. Tanmateix, avancem. Avancem malgrat els obstacles que nosaltres mateixos ens posem pel camí i que, tot sovint, ens fan perdre un temps valuós, com ara els darrers tres mesos fins a la investidura del president Carles Puigdemont. Ens els podíem haver estalviat, francament. I encara més ens podíem haver estalviat determinats comportaments autodestructius. Però ja està fet i no cal posar-nos pedres al fetge. L'important, com dic, és que el Procés és viu i que res no l'aturarà. No l'aturarà Madrid, no l'aturarà el seu Tribunal Constitucional i no l'aturaran les seves forces armades. La llibertat és un Dret Humà bàsic i res no impedirà la consecució pacífica i democràtica de la llibertat del poble de Catalunya.

La força d'aquest procés, ho sap tothom, és la seva transversalitat. A diferència del cas escocès, el català no és un procés promogut per un partit polític o per una personalitat específica, sinó pel gros d'una col·lectivitat, més enllà de les adscripcions socials individuals. I la imatge d'aquesta transversalitat, la foto més odiada i temuda per l'espanyolisme, va ser la de l'abraçada entre el president Mas i David Fernàndez, diputat de la CUP. Era la imatge que feia veure al món la sòlida base social del procés català i també la seva immensa força, ja que un procés que aconsegueix unir l'esforç de partits tan distants com CDC i la CUP no té aturador. La fita de la llibertat requereix la suma d'esforços i tots els braços són benvinguts. Aquesta és la raó per la qual els qui no la volen dediquen tanta energia a dividir-nos.

En aquest sentit, el linxament del president Mas ha estat un espectacle esborronador i indigne. L'anomenada revolució dels somriures no es pot permetre linxar la seva figura més internacional; l'anomenada Via Catalana, que ha despertat l'admiració de tot el món per la seva força integradora, no es pot permetre excloure el president que ha fet per la llibertat de Catalunya el que no havia fet cap altre president. Per això jo he sentit vergonya aliena, i també tristesa, en veure el tracte que rebia per part d'alguns catalans com si fos un empestat. Només cal veure l'odi que li té l'espanyolisme per adonar-se del seu valor. Això sol ja hauria d'haver servit per fer pinya entorn seu. Nosaltres, en canvi, l'hem satanitzat, i hem fet el joc a l'espanyolisme. La sort ha estat que la intel·ligència política d'Artur Mas ha capgirat la situació amb una solució tan brillant i inesperada com la del 9-N, perquè el seu pas enrere –deixem de repetir el bunyol gramatical "un pas al costat", si us plau!– no sols ha comportat la presidència de Carles Puigdemont –un polític que aviat sorprendrà per la força de les seves conviccions nacionals–, sinó que ha volatilitzat de cop el ridícul argument espanyolista que deia que el Procés era Mas. A partir d'ara diran que el Procés és Puigdemont.

Però per què feia tanta nosa Artur Mas a l'espanyolisme de dretes i d'esquerres? Era només per la seva qualitat de president català refractari a les desqualificacions i amenaces de Madrid? No, és clar que no. Mas feia nosa, moltíssima nosa, als enemics de la llibertat de Catalunya, perquè és un estadista d'una magnitud extraordinària, perquè, a diferència de Montilla, Zapatero o Rajoy, pot fer conferències en la llengua que parlen tots els caps d'Estat del món, perquè és la imatge internacional del Procés, perquè no s'ha arronsat en la defensa dels nostres drets nacionals, perquè allò que diu i la manera com ho diu inspira respecte i perquè és el polític que tots els partits espanyolistes, si poguessin comprar-lo, voldrien presentar com a candidat a unes eleccions. L'expresident Mas, per tant, no es mereixia el tracte que ha rebut per part d'alguns catalans. Més que més sabent, com se sabia, que s'havia compromès a plegar un cop reeixit el Procés. Però fins i tot dins d'aquest joc dels disbarats, que ha estat a punt d'abocar-nos a unes galdoses noves eleccions, Mas no ha perdut els nervis i ha transmès confiança a aquells que ja veien impossible l'acord entre Junts pel Sí i la CUP. Ha beneficiat el país, ha evitat el desànim de l'electorat independentista, ha evitat la guerra interna que haurien provocat en la CUP unes eleccions al març, ha garantit l'estabilitat governamental necessària que requereix aquesta fase del Procés i ha enfortit la seva pròpia figura. Una figura que en surt altament engrandida.

Per bé que Artur Mas ja té un lloc en la història per la tasca que ha fet en favor de la llibertat de Catalunya, la seva carrera no s'atura aquí. Encara és un home jove que, a partir d'ara, des d'una posició menys assetjada i amb les mans molt més lliures, pronostico que seguirà treballant i creixent políticament. El temps ho dirà. En aquest moment estem massa immersos en les batalles del dia a dia per valorar en la seva justa mesura el camí que hem fet, però quan culminem la travessia comprovarem que, d'Artur Mas, en parlaran bé fins i tot aquells que ara més el blasmen. Gràcies sinceres pel vostre servei a Catalunya, president.

El Món , 18/1/2016
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB