spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
Javier Tebas, l'home que somia amb Le Pen Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 22 juliol 2016
Javier Tebas, l'home que somia amb Le PenLes recents declaracions de Javier Tebas, president de la Lliga de Futbol Professional espanyola (LFP), sobre la necessitat d'un Le Pen a l'Estat espanyol són d'una gravetat extrema. Tebas ha dit exactament això: "Trobo a faltar un Le Pen a l'espanyola. Sobretot per la identitat nacional d'Espanya, que no es veu prou defensada pels partits polítics". Són paraules impròpies d'un càrrec com l'esmentat, que en altres estats de la Unió Europea ja haurien provocat el seu cessament immediat. En el marc de l'Estat espanyol, però, no hi ha cap reacció oficial. Tenen un individu d'ultradreta i ultranacionalista espanyol, antic membre de Fuerza Nueva, al capdavant d'una entitat de la magnitud de la LFP, i es fan l'orni. Però algú s'imagina la mateixa actitud en cas que el president de la LFP, en lloc d'exhibir una ideologia feixista, s'hagués declarat favorable a la independència de Catalunya i del dret d'aquest país a votar el seu futur en un referèndum d'acord amb els principis democràtics i amb els drets humans més elementals? En el millor dels casos, després d'una polseguera gegantina, ja faria dies que hauria estat fulminat.

Però no passa res, perquè som en un Estat en què equips com el Cornellà, o futbolistes com Gerard Piqué, o tennistes com Tommy Robredo, o periodistes de TV3 com Sebas Guim, o entrenadors com Raül Agné o Enric Aparicio, poden ser blasmats per parlar en català en una roda de premsa o en el decurs d'un partit sense que cap Comitè d'Antiviolència prengui mesures. Som en un Estat en què portar una estelada pot comportar ser agredit per la policia espanyola o en què un reporter gràfic pot ser amenaçat de mort públicament sense que el ministeri d'Interior –aquell ministeri dirigit per Jorge Fernández Díaz, demòcrata de tota la vida–, faci absolutament res.

No és estrany, doncs, que Javier Tebas, en el marc d'aquesta democràcia totalitària anomenada Espanya, se senti protegit i legitimat per reblar el clau defensant els 'valors' de la ultradreta. La dreta, per a ell, és massa tova. La troba "covarda". Fins i tot es permet una exhibició d'homofòbia titllant els dretans de "maricomplejines". És el mateix dirigent que no fa gaire va dir que les estelades haurien de ser prohibides en els estadis, perquè mostrar-les "és polititzar el futbol". Però què són, si no polítiques, les seves declaracions? Com és que es criminalitza una bandera perfectament legal i defensora de les llibertats, com l'estelada, i es permet l'exhibició de símbols franquistes i nazis? Si l'esport no és política, com és que es permet l'exhibició de banderes espanyoles i s'imposa al públic l'audició d'himnes nacionals? Si l'esport no és política, per què hi ha un campionat que es diu Copa del Rei en lloc de dir-se Copa de la Federació Espanyola? O, per ser més precisos, per què el veritable nom de la Copa del Rei és Copa de Su Majestad el Rey de Fútbol? Nom força hilarant i ridícul, per cert, ja que fa entendre que el rei d'Espanya –rei de copes, rei d'espases...– és el rei del futbol. Per pal·liar l'equívoc, si més no, jo els suggeriria aquest petit canvi: "Copa de Fútbol de Su Majestad el Rey". Pel que fa als 'principis' de la Lliga de Futbol Professional espanyola no cal suggerir res. L'aquiescència d'aquest organisme amb el seu president ja ho diu tot.

El Món , 7/3/2016
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB