spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
Vergonya europea, ignomínia espanyola Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dilluns, 10 octubre 2016
Vergonya europea, ignomínia espanyolaEl comportament de la Unió Europea amb els refugiats que hi arriben és repugnant. Repugnant en el sentit més literal del terme, fins al punt que marcarà la història del nostre continent, com l'han marcada altres fets en el passat. La supèrbia, el despotisme, el racisme i el tracte ignominiós a unes persones que, emparant-se en els principis de la Declaració Universal dels Drets Humans, cerquen refugi en els nostres països tot fugint de la mort, de la fam, de l'horror i de la barbàrie, demana a crits una querella criminal contra la majoria de caps d'Estat europeus. Una querella criminal que els faci seure davant d'un Tribunal Penal Internacional per la seva inhumanitat. El vergonyós desistiment de responsabilitats i els càlculs electorals, amb el pretext que acollir massa gent suposaria un ascens de la ultradreta, són inadmissibles. Cal molta hipocresia i molt de cinisme per intentar justificar tanta inhumanitat amb una argumentació com aquesta. I encara bo que els corresponsals i els enviats especials dels mitjans de comunicació ens mostren les imatges de la situació. Si no fos per ells, si no fos per les seves càmeres i les seves cròniques, el tracte als homes, a les dones i als infants refugiats encara seria més vexatori. En alguns casos, aquest tracte fins i tot està per sota del que es dispensa als animals.

I dins de tanta sutzura hi trobem, és clar, l'Estat espanyol. Un Estat que no pot pretextar el perill que vingui la ultradreta per la senzilla raó que la ultradreta ja fa anys que és al govern. És la mateixa ultradreta que encobreix els crims del feixisme, protegint significats dirigents franquistes, i que n'obliga les víctimes a recórrer als tribunals argentins per tal que es faci justícia; és la mateixa ultradreta que manté amb diner públic una associació que porta el nom del genocida Francisco Franco; és la mateixa ultradreta que ha disparat bales de goma a immigrants mentre nedaven intentant arribar a les costes espanyoles amb un resultat de quinze morts; és la mateixa ultradreta que ni tan sols no ha cessat ni ha fet dimitir el ministre d'Interior, Jorge Fernández Díaz, per aquests crims; és la mateixa ultradreta que a hores d'ara només ha acollit 18 refugiats –només 18– i que, per no quedar en evidència, pretén impedir que Catalunya pugui dur a terme el seu pla d'acollir-ne 4.500. Recordem, en aquest sentit, les paraules de la vicepresidenta espanyola Soraya Sáenz de Santamaría, pròpies d'un cabdill de dictadura bananera, dient al president Puigdemont que el govern de Catalunya no és ningú per oferir acollida als refugiats i que s'ha de sotmetre a la posició espanyola en aquesta qüestió. Una posició, com sabem, netament excloent i racista.

Però tant de bo totes les misèries de l'Estat espanyol vinguessin del Partit Popular. Malauradament no és així. Ciudadanos és la marca blanca del PP, pur falangisme repentinat, i el Partit Socialista és tan nacionalista espanyol com els altres dos. Varien les formes, això sí; les formes són importants. Però, com diu la saviesa popular, encara que es vesteixi de seda, la mona mona es queda. Tots tres partits pretenen desacreditar el dret a la llibertat dels pobles, en aquest cas el poble català, adduint que "ara que les fronteres han desaparegut, els catalans volen aixecar-ne una de nova". Talment com si la llibertat de tota nació democràtica, que no sigui un dels 194 estats membres de les Nacions Unides, constituís una amenaça per a la humanitat. L'argument és tan ridícul que fa riure. I encara més si tenim en compte que, dels 194 estats de l'ONU, n'hi ha una colla que no són democràtics. La llibertat no es concedeix ni es reparteix, la llibertat és un dret inherent a l'existència de tota persona i de tota nació amb consciència de ser-ne.

Voler ser lliure no és aixecar fronteres, voler ser lliure és simplement voler tenir l'estatus internacional que et garanteix el respecte dels altres i que et dóna veu i vot per dir-hi la teva amb el teu nom i no pas sotmès a la mordassa i als grillons que t'imposa un tercer. L'Estat espanyol és membre de la Unió Europea, i tant l'un com l'altra han quedat ben retratats amb el drama dels refugiats. Tots dos demostren a consciència que són una vergonyosa apologia de les fronteres i que els seus principis són aquests: murs, reixats, filferrades, forces armades, rebuig, menyspreu o violència contra els qui demanen asil i una mica d'humanitat per poder sobreviure. Una Unió Europea amb aquests principis no té cap futur i està abocada a la desintegració. És únicament un club elitista els hipòcrites integrants del qual venen armes als qui provoquen la fugida massiva de persones fins a deixar-les sense cap més alternativa que la de jugar-se la vida intentant trucar a la nostra porta, una porta que només obrim no pas per acollir-los sinó per agafar-los com si fossin bestiar i enviar-los a un Estat com Turquia que no garanteix els drets humans. Déu meu, quanta vilesa!

No és pas per aixecar fronteres que Catalunya vol ser lliure, és justament per impedir que estats com l'espanyol, que les volen ben altes, ben reforçades i ben xenòfobes, l'obliguin a ser tan involutiva i tan ignominiosa com ells. És, en definitiva, per poder prendre lliurement les seves decisions, en tots els ordres de la vida, que Catalunya vol la llibertat. Llibertat per acollir dignament i amb respecte milers de refugiats sense que règims ultranacionalistes i antidemocràtics com l'espanyol li ho impedeixin. Llibertat per poder viure amb dignitat, llibertat per poder ser.

El Món , 11/4/2016
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB