spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
La consideració social de l'escriptor Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 18 octubre 2016
La consideració social de l'escriptorPermeteu-me aquestes línies, a propòsit de Sant Jordi. Hi ha una pregunta que, com a escriptor, em fan tot sovint i que té només tres paraules: "Per què escrius?". Me la fan en qualsevol època de l'any, però sobretot per Sant Jordi. No és cap pregunta malintencionada ni res per l'estil, però em desagrada força perquè és fruit d'una manca de reflexió. M'explicaré. ¿Per què aquesta pregunta no es fa mai a un fuster, a un pastisser o a un lampista? Per què no se'ls pregunta mai: "Per què fas de fuster?" o "per què fas de pastisser? o "per què ets lampista?". Per què un escriptor ha d'explicar sempre per què escriu i, en canvi, n'estan exempts la majoria dels qui han triat altres professions?

Segons el meu parer, això és degut al fet que la professió d'escriptor no gaudeix de la mateixa consideració social que les altres perquè ser escriptor es considera un hobby, una cosa que hom fa com a complement després de guanyar-se la vida en coses serioses. L'escriptor és l'element exòtic de la família, és com l'infant que té traça per escriure i que per Nadal l'enfilem dalt d'una cadira perquè ens expliqui un conte o ens reciti una poesia i el puguem aplaudir.

Però passen els anys i els escriptors ens veiem obligats a respondre dia rere dia la mateixa pregunta perquè l'opinió que la societat té de nosaltres continua essent la mateixa. Doncs bé, jo escric perquè és la meva feina. No hi veig la notícia. La notícia, en tot cas, seria que essent pilot d'aviació fes de taxista. Però, si sóc escriptor, què se suposa què he de fer, si no és escriure? Pel que fa als meus llibres d'assaig, de ficció o de teatre, puc dir que cadascun té la seva pròpia entitat, però el discurs de fons és la reivindicació de l'ètica. De l'ètica i la dignitat. Dues coses molt poc contemporànies però sense les quals, per a mi, la societat es converteix en una selva i en el paradís dels depredadors. M'agrada aportar elements de reflexió als meus lectors perquè que se sentin més forts i més assertius en la defensa dels seus drets com a éssers humans.

Cugat.cat , 22/4/2016
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB