spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
La histèria contra el color groc Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
diumenge, 12 abril 2020
La histèria contra el color grocLa histèria que el color groc ha desfermat en el nacionalisme espanyol, fins al punt que tant el govern d'aquell país com els seus tribunals –cosa lògica, atès que són exactament el mateix–, està arribant cada cop més a extrems paroxístics. Ara, el Partit Popular, partit d'ultradreta absolutament residual a Catalunya, ha demanat a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (on també és residual) que identifiqui i sancioni les persones que posin llaços o qualsevol element groc a la via pública, ja que, segons aquesta formació, la visió del color groc genera "crispació" i suposa "una conducta inacceptable".

No cal dir que tot demòcrata es veu obligat a fregar-se els ulls després de llegir una barbaritat com aquesta. Sembla impossible, certament, que hi hagi algú tan mancat de sentit del ridícul. És tan esperpèntic, tot plegat, que, si el rerefons no fos tan greu, hauríem de fer esclafits de riure. Però és greu, molt greu, perquè ja vam veure en les darreres eleccions catalanes com l'Estat espanyol prohibia l'ús del color groc en la roba dels responsables de les meses electorals i les amenaces de no poder votar que es van llançar contra aquells ciutadans que portessin alguna peça groga, ja fos un jersei, una jaqueta, una gorra, una bufanda, una corbata, etc.

Sembla increïble, però és veritat. També és veritat que només un Estat feixista pot arribar tan lluny, només un règim totalitari pot arribar a criminalitzar un color sota l'acusació que evoca una manera de pensar que li és desafecta. Talment com si els únics colors permesos haguessin de ser aquells que s'identifiquen amb les maneres de pensar del Règim. Ja sabem que l'abc del totalitari és l'exigència del pensament únic, l'adhesió cega als seus principis absolutistes, i que qualsevol representació pública de la discrepància, per simbòlica que sigui, el treu de polleguera i el crispa. Però en un marc com la Unió Europea, l'Estat espanyol, ni que fos per pudor, hauria d'intentar dissimular una mica. Cal reconèixer, tanmateix, que demanar seny i sentit comú a l'Estat espanyol és demanar la lluna en un cove. Per això exhibeix la seva "cerrazón" sense cap mena d'escrúpol. Ni li passa pel cap que, d'acord amb els seus esquemes totalitaris, caldria criminalitzar també el color blau i el color taronja, ja que evoquen, respectivament, els postulats de PP i Ciudadanos, partits que, per la seva ideologia d'ultradreta, generen crispació en milions de demòcrates catalans.

Als grocfòbics, que, ves per on, són també els bel·ligerants apologistes d'aquell espectacle sanguinari conegut amb el nom de Fiesta Nacional espanyola, els passa exactament el mateix que al brau quan veu el color vermell. De la mateixa manera que la visió constant de la capa vermella li molesta la vista, li cansa la retina i l'empeny a envestir per alliberar-se del neguit que li provoca, també el totalitari experimenta idèntica i al·lèrgica irritació davant la visió constant del color groc a tots els pobles i ciutats de Catalunya. Per això, primitiu com és, fa l'únic que sap fer: envestir.

Racó Català , 19/1/2018
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB