spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow El dret d'opinió d'Oleguer
El dret d'opinió d'Oleguer Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 13 febrer 2007
OleguerDe tots els intents per desacreditar Oleguer Presas, aquests darrers dies, el més lamentable ha estat el de Joan Laporta. Laporta ha amonestat Oleguer per no haver informat els serveis de premsa del Barça de la publicació del seu article i li ha retret la utilització de les instal·lacions del club per opinar sobre el cas De Juana Chaos. Realment increïble. Més que res perquè l'actitud del senyor Laporta suposa una greu contradicció amb un dels valors que, de sempre, han identificat el FC Barcelona: la defensa dels drets humans. Uns drets que Oleguer ha defensat denunciant el dèficit democràtic d'un Estat que castiga amb dotze anys de presó l'exercici del dret d'opinió.
El que no diu el senyor Laporta, però se li entén, és que si Oleguer hagués demanat permís per opinar se li hauria denegat, perquè no es pot permetre que un jugador faci pública cap idea que depassi l'àmbit esportiu. Però, en quin marc hauríem d'inscriure, aleshores, l'entrevista de Laporta amb Artur Mas -i després, a contracor, amb José Montilla-, abans de les eleccions catalanes? Com s'entén que el president del Barça utilitzi el club per afavorir la campanya d'un partit polític?

Hi ha una diferència entre ser directiu del Barça i ser-ne jugador. Un directiu és -o hauria de ser- algú sense afany de lucre; un jugador és algú contractat per fer una feina específica. Del directiu se n'espera ètica gestora i implicació afectiva, del jugador professionalitat i rendiment esportiu. El primer, quan parla, representa l'entitat, el segon es representa ell mateix. No hi ha, per tant, cap raó per prohibir el dret d'aquest últim a expressar-se lliurement i no hi ha, tampoc, utilització del club pel fet de respondre la pregunta d'un periodista. Arribats aquí, permeti'm el lector unes reflexions: pot un futbolista viure al marge dels problemes del seu temps? És honest promoure individus robotitzats amb la professió com a únic sentit de vida? S'hauria d'aplicar aquest principi a metges, advocats, forners o bombers? S'extralimiten o abusen de la llibertat d'expressió el metge que no parla de medicina o el forner que no parla de pa? Hi ha qui creu que la política només la fan els qui no pensen com ell.

El Singular Digital , 13/2/2007
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB