spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow La decisió de Jordi Portabella
La decisió de Jordi Portabella Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimarts, 05 juny 2007
La decisió de Jordi PortabellaLa decisió de Jordi Portabella de situar Esquerra Republicana a l'oposició, a l'Ajuntament de Barcelona, ha estat un acte d'intel·ligència política. Ho ha estat per dues raons. Una, perquè entre el poder i la dignitat ha escollit la dignitat; i dues, perquè ha sabut materialitzar en l'àmbit municipal allò que els seus votants desitgen cada cop més en el nacional. Per això, si no comet cap error, Portabella traurà una gran rendibilitat d'aquesta decisió, ja que no sols ha estat el primer a desempallegar-se del llast que suposa per a Esquerra fer costat al PSC, també ha aconseguit un aval que li serà molt útil quan arribi l'inevitable trencament entre aquestes dues forces polítiques.

Caldrà, això sí, que Portabella no caigui en el parany de sucumbir a les pressions d'un òrgan tan actiu de l'espanyolisme militant com és La Vanguardia, que l'acusa d'"irresponsable" i d'"impulsiu", i als cants de sirena del PSC i d'ICV basats en la "governabilitat". Seria molt greu que, amb qualsevol excusa, Portabella es plantegés l'entrada al govern municipal dintre d'un temps. Si ho fa, si finalment abandona l'oposició i entra al govern barceloní, ja sigui al cap de sis mesos o d'un any, haurà cavat la seva fossa política. La seva i la del seu partit a Barcelona. Es convertirà en la riota de tothom i reafirmarà la campanya de La Vanguardia -ja és hora que la gent catalanista que compra aquest diari per tradició familiar deixi de fer-ho i es passi a l'Avui o a El Punt- en el sentit que els republicans són una formació que renuncia als seus principis a canvi de poder.

Esperem que s'imposi el seny i que la decisió de Portabella sigui el preàmbul d'una profunda reflexió en el si d'ERC que la faci reaccionar davant la fuita de vots que li suposa haver-se convertit en la coartada catalanista de l'espanyolisme. Aquest paper ja el fa molt bé ICV, una formació que no té cap altra aspiració en aquesta vida que ser reconeguda com la germana verda del PSC. D'Esquerra, en canvi, se n'espera alguna cosa més. Dupond i Dupont, metafòricament, són bessons, no trigèmins.

El Singular Digital , 5/6/2007
Racó Català , 8/6/2007
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB