spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
La independència explicada al meu fill
El llautó del CAC Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dimecres, 26 setembre 2007
CACLa setmana passada, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC) va emetre un informe en què criticava el documental "Terra Lliure, punt final", produït per Batabat i emès pel Canal 33. En aquest informe, es blasma l'esmentat documental acusant-lo de "manca de pluralitat" per diferents conceptes: no emprar el terme "terrorista" per referir-se a Terra Lliure, entrevistar més personatges favorables que oposats a la lluita armada -57 de 102- i mostrar una representació insuficient de les víctimes. La productora, naturalment, ja ha replicat i s'ha mostrat sorpresa pel fet que el CAC decidís publicar el seu informe sense contactar abans amb ella. Si ho hagués fet, s'hauria assabentat, per exemple, que moltes de les persones convidades es van negar a fer declaracions -entre les quals diversos responsables policials i polítics, tant catalans com espanyols-, així com el periodista Federico Jiménez Losantos -ferit en un atemptat- o els familiars de l'única víctima mortal de Terra Lliure. L'objectiu del documental, tanmateix, no era reproduir el to maniqueista dels canals espanyols, sinó l'estil distanciat de la BBC per tal que tant dirigents com militants de Terra Lliure expliquessin per primer cop a la televisió les raons que els van empènyer a la lluita armada.

El que crida l'atenció és que un organisme tan discutiblement democràtic com el CAC -els membres s'escullen en virtud de la seva adscripció política- pretengui donar lliçons de democràcia, de periodisme i d'objectivitat informativa. Amb el permís del lector, recuperaré una frase que vaig escriure en un dels meus llibres perquè em sembla que s'adiu força amb el Consell de l'Audiovisual de Catalunya: hi ha qui creu que la ideologia només la fan els qui no pensen com ell. Doncs això.

Terra Lliure, punt finalCreu, el CAC, que no hi ha ideologia en el fet d'exigir que s'usi el terme "banda terrorista" en lloc d'"organització armada"? Creu, el CAC, que no se li veu el llautó quan pretén fer-nos creure que el mot "terrorista" és una pràctica recomanada pel periodisme internacional? Què entén, el CAC, per periodisme internacional? Es refereix als diaris ABC, El Mundo, La Razón, El País -paradigmes del sectarisme i del nacionalisme espanyol més descarat- o a la BBC, The Guardian, Libération, Le Monde o La Repubblica? Ho dic, perquè aquests últims, entre molts d'altres, seguint un criteri acadèmic i jurídic consensuat per la professió periodística, refusen per sistema l'ús dels termes "terrorista" o "banda terrorista" perquè expressen un concepte polític perillosament manipulador. Jo, per exemple, en el temps que vaig residir a Alemanya no vaig sentir mai que cap mitjà de comunicació emprés el terme "banda terrorista" per referir-se a ETA. I és lògic, perquè, com deia Ramon Barnils, l'adjectiu no és el periodista qui l'ha de posar; això correspon al receptor de la notícia. En aquest sentit, és ben curiós que en el nostre àmbit comunicatiu els membres del GAL -per no parlar del menyspreu envers les seves víctimes- no estiguin conceptuats com a "terroristes"; ves per on, sempre apareixen com a gent que feia "guerra bruta contra ETA".

És molt eloqüent que filant tan prim com filen els membres del CAC -éssers purs, apolítics i sense ideologia- no hagin elaborat mai cap informe sobre el conductisme descaradament espanyolitzador dels serveis informatius de Televisió de Catalunya.

El Singular Digital , 25/9/07
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB