spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
Homenatge a 'Txiki', el darrer crim de Franco Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
dijous, 27 setembre 2007
Juan Paredes Manot, 'Txiqui'
Juan Paredes Manot, Txiqui
El 27 de setembre de 1975, a trenc d'alba, executant la sentència d'un judici sumaríssim, el règim franquista va dur a terme l'afusellament de cinc persones. La prosperitat econòmica, propiciada tant per les divises que arribaven dels immigrants que vivien al centre d'Europa com per una conjuntura mundial favorable, havia millorat força el nivell de vida a l'Estat espanyol i el règim de Franco s'afeblia per moments. Aquesta feblesa, això no obstant, no l'impedia conservar bona part de la seva ferocitat. Més aviat al contrari. Conscient que amb la mort del dictador li seria impossible mantenir-se, el règim va decidir morir matant; i una de les seves darreres víctimes va ser Juan Paredes Manot Txiki.

Txiki, amb només vint-i-un anys, va ser afusellat per un escamot de guàrdies civils voluntaris en un clar del bosc del Vallès Occidental, a prop del cementiri de Collserola. De res no van servir les mobilitzacions arreu d'Europa ni les nombroses peticions de clemència que Franco va rebre en les hores precedents, entre les quals la del Papa Pau VI. "Franco està dormint i ha ordenat que no se'l molesti", va ser la resposta que va rebre el Vaticà. A dos quarts de nou del matí, sis membres del Servei d'Informació de la guàrdia civil es van vestir de verd amb un tricorni al cap per revestir d'autoritat el seu crim i, amb dues bales cadascun, van anar disparant a poc a poc per tal d'alentir el plaer que els produïa l'execució i poder perllongar l'agonia de la víctima. Txiki, que unes hores abans havia escrit "no em cerqueu sota terra, sóc vent de llibertat", un poema del Che Guevara, va morir cantant l'Eusko Gudariak. En van ser testimonis el seu germà Mikel i els advocats defensors Marc Palmés i Magda Oranich.

Aquest dijous, dia 27, organitzat per l'Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, es farà un acte en memòria d'aquells fets. Serà un homenatge presentat per l'actor Xavier Serrat que tindrà lloc al teatre de l'Aliança del Poble Nou amb la presència, entre d'altres, de Magda Oranich, Gorka Knörr, Josep Tero, Feliu Ventura i jo mateix així com familiars de Txiki i d'Ángel Otaegui, afusellats tots dos el mateix dia. L'assassinat d'Otaegui encara va ser més trist que el de Txiki, perquè el van matar a la presó de Burgos, completament sol i sense cap testimoni. Aquest 27 de setembre, per tant, serà una bona ocasió per parlar del dret a l'autodeterminació dels pobles i blasmar el vergonyós projecte de Llei de la Memòria Històrica aprovat recentment pel govern espanyol. Trenta-dos anys després de la mort de Franco, el Partit Socialista continua protegint els judicis sumaríssims del dictador i considerant-los completament legals. Pels seus actes els coneixereu, va dir algú fa dos mil anys.

e-notícies , 24/9/07 (català)
Berria , 9/10/2007 (euskara)
Nabarralde , 10/10/2007 (español)
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB