spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
La independència explicada al meu fill
Jutges o dictadors? Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
diumenge, 21 octubre 2007
La magistrada Ana Ingelmo
La magistrada Ana Ingelmo
El dia que Catalunya sigui independent, cosa que és més a prop del que molts es pensen, caldrà fer un homenatge al Partit Popular i al Partit Socialista per la seva contribució a l'independentisme. Sense ells, el procés seria molt més lent. Ho veiem en el rebuig del Poder Judicial a la petició d'Alfons López Tena d'obrir expedient disciplinari a Ana Ingelmo, la magistrada del judici per l'assassinat del jove de Berga, Josep Maria Isanta, per haver impedit que un testimoni declarés en català. "El dret a la defensa és molt superior al dret a triar llengua", va ser l'argument de la magistrada. I els dos grups del Poder Judicial, tant el conservador com el progressista, li han donat la raó i han dit que no sols "va actuar correctament", sinó que "ells haurien fet el mateix". Magnífica mostra dictatorial que Juristes per la Llengua, una entitat formada per jutges i notaris, ha denunciat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per tractar-se d'una "insòlita contraposició" entre dos drets fonamentals perfectament compatibles. I és que ningú, tant si es tracta d'un testimoni com d'un acusat, pot ser obligat a declarar en una llengua que no sigui la seva, ja que això limitaria la seva capacitat expressiva i suposaria un greuge comparatiu amb relació als altres declarants. Si hi ha un acusat que no entén la llengua d'un testimoni, és l'aparell judicial qui té l'obligació de facilitar-li un servei de traducció simultània. Això és tot.

El menyspreu envers la llengua catalana -una llengua que segons l'article 3 de la Constitució espanyola "serà objecte d'especial respecte i protecció"- ajuda força a prendre consciència de la necessitat de tenir un Estat propi que ens alliberi del nacionalisme espanyol. Mentre això no arriba, però, serà bo recordar que cap jutge no pot obligar-nos a parlar en una llengua que no sigui la nostra. Cap ni un. Jo mateix, fa cosa d'uns mesos, en declarar en un jutjat de Rubí com a testimoni ocular d'un accident automobilístic, vaig ser requerit per la jutgessa per tal que declarés en espanyol en lloc de fer-ho en català. M'hi vaig negar. Em va dir que ella no entenia el català i li vaig respondre que no era el meu problema. Va canviar de tàctica intentant que em sentís culpable pel fet d'haver d'aturar el judici a la recerca d'un intèrpret, però em vaig mantenir ferm i, finalment, em va dir que d'acord, que parlés en català. La meva intervenció, per tant, es va desenvolupar sense intèrpret. Ella em preguntava en espanyol i jo li responia en català. És a dir, que era mentida que no entengués la meva llengua. L'entenia perfectament, només volia reafirmar la seva espanyolitat a costa de la meva submissió. No ho va aconseguir.

e-notícies , 18/10/2007
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB