spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
El TGV per la Sagrada Família o el clau per la cabota Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
divendres, 16 novembre 2007
El TGV per la Sagrada Família o el clau per la cabotaLes recents declaracions del prestigiós arquitecte japonès Toyo Ito, autor del projecte de la Fira 2, sobre el perill que suposa que el TGV passi a prop de la Sagrada Família no han agradat gens a la gran família socialista. Una família que, a través de l'Ajuntament de l'Hospitalet, i en un intent de contrarestar el pronunciament en contra de tantes veus internacionals autoritzades, s'ha afanyat a convidar l'arquitecte francès Jean Nouvel, per fer-lo fer campanya a favor del traçat irracional. Nouvel, però, defugint el compromís, s'ha limitat a dir que el traçat per la Sagrada Família "es deu haver fet perquè la resta d'opcions són més cares". I, ves per on, sense adonar-se'n, ha retratat el Partit Socialista, perquè no es tracta del millor traçat, ni del més lògic, ni del més respectuós, ni del més segur, sinó del més "barat". És a dir, la seguretat subordinada al preu més barat. Increïble.

No és estrany que el PSC s'hagi quedat tan sol defensant el traçat beneït pel govern espanyol. Ben mirat, ja només pot fer dues coses: o sumar-se al sentit comú i aturar el disbarat o obsedir-se i continuar endavant, i s'ha obsedit. I l'obsessió socialista diu que el TGV ha de passar fregant l'edifici més fràgil, més important i més universalment conegut de Catalunya, perquè modificar-ne el traçat suposaria endarrerir el projecte. Ves per on, ara, tot d'una, el PSC té pressa. El mateix partit que vint anys enrere -menystenint els estudis de mercat i el sentit comú aplicat a l'economia- va aplaudir la decisió del PSOE d'endarrerir el TGV Barcelona-Madrid i donar prioritat al traçat Madrid-Sevilla, ara té molta pressa. Doncs bé, el TGV, quan arribi, ho farà amb una generació de retard perquè el PSC així ho ha volgut. És per culpa seva, per tant, que la capital de Catalunya no disposa de tren de gran velocitat. D'aquí que ara vulgui fer de l'arribada d'aquest tren una victòria de rèdit electoral. Cap projecte electoral, però, no pot justificar la més mínima laxitud en les mesures de seguretat. I quan aquesta no sols no està garantida, sinó que la immensa majoria de veus autoritzades desaconsellen l'actual traçat del TGV a prop de la Sagrada Família, és evident que l'ambició política és més poderosa que la voluntat de servei.

És una llàstima, per tant, que el PSC no vulgui escoltar l'advertiment de Toyo Ito, recollit per El Singular Digital, quan diu que la Sagrada Família té 125 anys i que s'ha construït per fases, cosa que encara fa més complex el càlcul dels danys que podria causar la perforació del túnel i el pas del tren. És una llàstima, perquè estem parlant d'una obra que, més enllà de l'esfondrament de la Sagrada Família, podria tenir també un cost molt elevat i imperdonable en vides humanes. Mirem què està passant en aquests moments a l'Hospitalet: esfondrament de l'estació del Gornal dels Ferrocarrils de la Generalitat, esvoranc a l'estació de rodalies de Bellvitge, denúncies dels veïns per les esquerdes que apareixen en els edificis... Francament, crida l'atenció que una força política que diu preocupar-se pels "problemes reals de la gent" posi els seus interessos de partit per damunt dels de la ciutadania. D'on surt aquest menyspreu que arriba al punt de voler fer passar el clau per la cabota? Deuen ser molt importants els interessos del PSC quan ni tan sols l'esfondrament d'un barri com el Carmel va aconseguir que el conseller d'Obres Públiques, Joaquim Nadal, tingués la dignitat de dimitir. ¿Ho saben, els seus socis de govern, que quan passi alguna cosa la responsabilitat serà compartida?

El Singular Digital , 20/11/2007
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB