spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici
• Article a El Món: Allò que l’alcalde de Batea no diu
La independència explicada al meu fill
Catalunya i Euskal Herria, un camí junts Imprimeix Correu-e
per Víctor Alexandre   
diumenge, 06 gener 2008
Euskal Herria-CatalunyaEl partit que van disputar el passat 29 de desembre les seleccions nacionals d'Euskal Herria i Catalunya a l'estadi de San Mamés ha estat més important del que sembla. És cert que els presidents de les dues federacions, Jordi Roche i Iñaki Dobaran, no van parar de repetir que "nosaltres només organitzem un partit de futbol" i "hem de fugir de la politització", però la polítització hi era i hi serà sempre, amb partits amistosos i amb partits oficials, perquè no són els catalans i els bascos els qui han polititzat l'esport, sinó els estats nació. Van ser els estats els qui van crear les seleccions 'nacionals' per tal de cohesionar els seus territoris per mitjà de l'èpica esportiva. Són ells els qui han polititzat les competicions internacionals i han convertit els Jocs Olímpics en una exaltació de banderes i himnes nacionals; són ells els qui han dividit el món entre pobles amb drets i pobles sense drets. L'exaltació patròtica de la figura de Fernando Alonso, amb la col·laboració entusiasta de la crosta socialista de TV3, per exemple, és filla d'aquest fervor patriòtic. No en tenen prou de tenir la seva selección, necessiten, a més, omplir-la 'd'espanyols a la força' per poder guanyar alguna medalla de tant en tant i imaginar-se que 'Déu és espanyol'.

Catalunya i Euskal Herria, un camí junts

Però arribarà el dia en què tots aquests impediments cauran empesos per la força dels drets i Espanya, si el seu orgull li ho permet, es veurà obligada a enfrontar-se a Catalunya o a Euskal Herria en competició oficial i a assumir la probabilitat d'una derrota. Mentrestant, José Montilla continuarà sense assistir als partits amistosos de la selecció del país que presideix, perquè seria grotesc, a més d'incoherent, que el secretari general d'un partit polític contrari a les seleccions catalana i basca s'assegués en una llotja per presidir-los tot escoltant l'espectacular xiulada d'un estadi a la seva persona. En tot cas, la importància del partit esmentat, no té res a veure amb Montilla, sinó amb la unió de dos pobles que s'estimen, que s'admiren i que es respecten. Dos pobles que l'altre dia van donar una lliçó magistral als seus governs respectius en la consecució d'un objectiu comú. I és que no cal ser cap llumenera per adonar-se de la força que pot tenir el trasllat d'aquesta unitat esportiva al terreny de joc de la política. El dia que els governs de Catalunya i del País Basc comprenguin que junts són molt més forts que separats, estaran a un pas de la consecució d'un Estat propi.

Manifestació per l'oficialitat de les seleccions catalana i basca
Manifestació a Bilbao per l'oficialitat de les seleccions basca i catalana

e-notícies , 3/1/2008 (català)
Berria , 16/1/2008 (euskara)
Nabarralde , 16/1/2008 (español)
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB