spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Articles arrow La "casualitat" de Jordi Menéndez
La "casualitat" de Jordi Menéndez Imprimeix Correu-e
Articles
per Víctor Alexandre   
dijous, 12 juny 2003
Jordi MenéndezEl passat 5 de juny, en una carta al Diari de Sant Cugat, en Jordi Menéndez es mostrava ofès per la “campanya de difamació i desprestigi” que, segons ell, s’ha desfermat contra la seva persona des d’alguns mitjans de comunicació. L’enrenou es va originar amb l’aparició de Menéndez, cap de llista del PSC-PSOE per Sant Cugat del Vallès, en el programa televisiu Una altra cosa, d’Andreu Buenafuente, cinc dies abans de les darreres eleccions municipals. Si, a més, hi afegim que Menéndez és membre del Consell d’Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, el fet adquireix una gravetat més elevada i justifica que Ramon Camp, portaveu parlamentari de CiU, amb bon criteri, en demanés la dimissió.

Menéndez, cal reconèixer-ho, no ha fet res il·legal, no ha transgredit cap norma per la qual pugui ser castigat. No està escrit enlloc que un membre del Consell d’Administració de la CCRTV i, alhora, cap de llista d’un partit polític, no pugui aparèixer estratègicament assegut entre el públic en un programa televisiu en plena campanya electoral. Però una cosa és la legalitat i una altra l’ètica en funció dels càrrecs que hom ocupa. És, per tant, des d’un punt de vista ètic que l’acció de Menéndez resulta altament reprovable. Malgrat tot, no dimitirà. No ho farà perquè la dimissió és filla de l’ètica i l’ètica no és el fort de Menéndez. Per això s’empara en la legalitat, per això fa valer la nota emesa per l’esmentat Consell d’Administració segons la qual “no va acudir al programa com a membre del Consell i no va aprofitar cap mecanisme per assistir-hi que tingui relació amb la CCRTV.” El problema, però, no és que hi hagi hagut o no “utilització del càrrec en benefici propi”, el problema és el benefici d’anar-hi en si mateix. És en el què on es troba a faltar l’ètica, no en el com. El mateix comunicat ho admet tàcitament quan diu que “el Consell introduirà mesures que regulin i restringeixin durant les campanyes electorals la presència dels candidats -també com a públic- en mitjans de la CCRTV, fora dels espais destinats a la informació política”. De manera que si el Consell prendrà mesures perquè el fet no es torni a repetir és que considera que Menéndez va fer una acció legal però mancada d’ètica. I és precisament perquè no és ètica que deixarà de ser legal.

La casualitat de Jordi Menéndez

Per raons professionals, conec molt bé com funciona la producció d’un programa televisiu. Els seus responsables saben perfectament el nom dels convidats i on han de seure els que cal destacar. Tot està estudiat, encara que, lògicament, la fantasia televisiva obligui a dissimular-ho. Vull dir que qui va fer seure Jordi Menéndez just davant d’un col·laborador del programa sabia perfectament qui era i on l’asseia. Però més enllà de les gens dissimulades simpaties de diversos membres d’Una altra cosa pel PSC, el que és èticament inadmissible és que un polític recorri a fórmules tan barroeres per publicitar-se. Si, com ell diu, tot va ser “una casualitat”, és significatiu que no hagi presentat la dimissió en adonar-se del perjudici que la seva casualitat ha causat a la imatge de l’organisme i del partit que representa.

Malgrat tot, Jordi Menéndez no dimitirà. Li falta dignitat per fer-ho. Llevat, és clar, que ho faci per casualitat.

Diari de Sant Cugat, 12 de juny de 2003
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB