spacer.png, 0 kB
Vctor Alexandre
spacer.png, 0 kB
spacer.png, 0 kB
Inici arrow Entrevistes arrow "Un president del Barça independentista fa nosa"
"Un president del Barça independentista fa nosa" Imprimeix Correu-e
per Enric Pagespetit   
dimecres, 23 juliol 2008
Ja fa una bona colla d'anys -i això pot fer que la memòria em falli en alguna dada- vaig llegir una entrevista al poeta Enric Casassas on deia que n'estava ben tip de ser nacionalista, però que no li quedava cap més remei que continuar-ho sent, perquè el país encara no havia aconseguit el dret a decidir. Per culpa d'aquesta realitat, moltes vegades tinc la percepció que persones com en Víctor Alexandre han de dedicar tant temps a la lluita per les llibertats del poble català, que les seves brillants carreres queden eclipsades per l'etern tel de la reivindicació.

Miquel Calçada com a presentador de televisió, Joel Joan com a actor, Oleguer com a jugador de futbol, Lluís Llach com a músic... tots ells de nivell contrastat en cadascun dels seus àmbits. També el convidat d'aquesta setmana a 'Barçalonitis' com a periodista, escriptor i dramaturg. Tots ells llueixen pel seu talent, però molta gent els posa dins el sac dels de la mosca collonera reivindicativa i no en volen saber res de l'autèntica vàlua professional o, senzillament, d'aquest apartat, no en volen fer esment.

És per aquest motiu que entrevistar en Víctor m'ha fet especial il·lusió, perquè pertany a un grup de persones que, malgrat puguin sentir que certs sectors civils les arraconen, la immensa majoria els admirem i ens agrada saber d'ells perquè són agraïts d'escoltar i de llegir. Quedem que li he de trucar a les 12 i ho faig "però si encara no són les 12" m'etziba deixant-me descol·locat, "falten dos minuts". Aquesta estiradeta d'orelles em fa pensar que potser aquesta disciplina horària li ve de la seva estada de corresponsal a Alemanya. Em deixa al telèfon uns instants per acabar de fer el que devia tenir a mig i, quan ja s'instal·la a l'altra banda de l'auricular, començo a preguntar.

ImageHeu notat una tendència del periodisme esportiu a anar contra en Laporta?
No t'ho sé dir. De premsa esportiva només llegeixo El 9 esportiu i pel que fa a aquest diari he de dir que els he trobat ben neutrals, amb columnistes favorables i contraris a la seva figura.

Hi ha qui opina que molta premsa li posa el dit a la nafra pel seu independentisme...
No només la premsa l'ataca pel seu independentisme. La mateixa Generalitat el veu amb mals ulls perquè és un personatge que els pot desvirtuar el seu projecte d'Espanya. Ser president del Barça té molta més projecció internacional que no pas ser president de la Generalitat. Si aquest president del FCB es posa a parlar dels drets nacionals de Catalunya i se l'escolten des de fora, aquesta persona molesta.

Així el poder també vol Laporta com més lluny millor?
Del que es tracta és que el nostre país no es vegi i per això també se'ns neguen les seleccions esportives nacionals, perquè continuem invisibles per la resta de les nacions. Si jo tinc problemes per escriure el que escric i no tinc projecció internacional, imagina't què li poden fer a en Laporta. És clar que els fa nosa i el volen fer caure.

El coneixeu personalment?
No. L'únic que em relaciona amb ell, i ho sé perquè ho vaig llegir en una entrevista que li van fer, és que es manifestava lector dels meus llibres.

Hi ha qui diu que donarà el salt a la política. Què en penseu?
S'ha dit en ocasions perquè ha fet declaracions amb compromís polític, però això no vol dir que vulgui acabar sent polític. Jo també en faig de declaracions de compromís polític i no vull ser polític. Això ho dic perquè sobretot els socialistes són especialistes en fer calúmnies en aquest sentit. Si fan circular mentides dient que en Laporta fa certes declaracions perquè en el fons porta en de cap presentar-se a les eleccions, és com si diguessin a la gent que cal fer-li un cas relatiu o nul, perquè és un interessat. Els anteriors presidents eren l'antítesi d'en Laporta en el sentit polític, però en canvi mai es va fer esment del seu posicionament, perquè ja els anava bé. Ens volen fer creure que només es fa política en certes declaracions, quan absolutament tot a la vida és política.

Nosaltres, els catalansEn el vostre darrer llibre Nosaltres, els catalans parleu amb en Txiki Begiristain. Com el definiríeu?
En Txiki és una persona amb consciència nacional basca. És molt mesurat en les seves intervencions perquè també és conscient del lloc que ocupa i del seu paper mediàtic. Sap que qualsevol cosa que digui es pot sobredimensionar.

En el llibre parleu amb 20 nous catalans vinguts dels 5 continents. Ajudaria al país que en la nostra realitat cultural s'hi sumessin cracs com en Ronaldinho?
Aquestes persones són icones i referents mundials. Quan un país com el nostre no pot projectar-se mitjançant seleccions esportives, no pot fer sonar el seu himne arreu o ni tan sols pot posar el nom de Catalunya al costat del nom d'altres nacions, una aproximació d'una figura com en Ronaldinho a la nostra cultura o a la nostra reivindicació nacional seria esplèndida. Estem mancats de referents. Necessitem un cas com el que representa en Sean Connery per Escòcia.

Ho veieu possible, que algun crac del Barça pugui ser-ho en un futur?
El mateix Txiki em comentava que aquests cracs sempre estan envoltats de gent del seu país i que la resta amb els qui tenen relació són catalans que quan parlen amb ells ho fan en espanyol.

Així de qui ens hem de refiar?
Hem tingut i tenim campions i números 1 catalans de molts esports, però aquests estan lligats de peus i mans. Hi ha molts corredors esponsoritzats per empreses espanyoles com Telefònica o Repsol on hi posen clàusules als contractes especificant que no podran aparèixer amb estelades. Això n'hauria de dir alguna cosa la Generalitat, però no fan res tot i que representa que ERC està governant i que és un partit independentista. Els haurien de cercar espónsors estrangers i segur que els trobarien, perquè són números 1. De totes maneres aquests esportistes són molt joves i pateixen pressions bestials de totes bandes, els pares, el poder... i és difícil que puguin trencar la dinàmica actual.

Com podrien fer-ho, per exemple?
Doncs per exemple quan el rei els va a felicitar un cop han guanyat algun campionat. No s'ha de deixar de ser educat, però tots sabem que quan el rei és fotografiat amb un esportista, està fent política perquè la foto que donarà la volta el món ens diu que aquell esportista és felicitat pel rei del seu país, en aquest cas, Espanya. Llavors caldria evitar aquesta foto fent esment que al ser català, no es vol fotografiar amb cap rei perquè els catalans no en tenim.

El Periódico va publicar una enquesta on afirmava que la gent no es sentiria tan representada amb una selecció catalana com amb l'espanyola. Què n'heu de dir?
Com a periodista t'he de dir que El Periódico no em mereix cap respecte. Fa la funció de Butlletí Oficial del Partit Socialista. Fan campanya permanent. Aquesta enquesta no se la creuen ni ells. Si hagués estat Catalunya la que hagués guanyat l'Eurocopa la celebració hagués estat bestial. Riu-te'n dels petards de l'altre dia. Evidentment que hi ha espanyolistes a Catalunya, però no són majoria ni al Parlament.

Però molts catalans també ho van celebrar...
Perquè es manipula la gent. En Xavi, en Cesc, en Puyol i en Capdevila, evidentment que juguen a la selecció espanyola perquè són molt bons, però també els utilitzen com a catalans per fer adhesions. Llavors diuen que l'esport no és política, però tots els jugadors estan obligats a anar a la selecció si se'ls convoca. Té lògica?

En Xavi va cridar un "Viva España" sorprenent. L'ha de xiular el Camp Nou?
En un camp de futbol tot és emocional, però jo no sóc ningú per dir què s'ha de fer o no. Ell és un jugador d'elit i sap que corre el perill de rebre una esbroncada, perquè la gent té el dret d'aplaudir-lo, però també d'esbroncar-lo. Quan ell crida Viva España ha de saber que està ofenent a molta gent del seu país. Havia de tenir en compte que Catalunya és un país sense drets nacionals. El seu sentiment espanyolista el puc entendre i el podrà continuar mantenint en una Catalunya independent. El problema és voler que Catalunya sigui espanyola. Hauria de calmar-se abans de transmetre certes emocions per no ferir molta gent catalana. Ha de ser conscient que aquestes paraules poden dur-li xiulets. També en rep l'Oleguer als camps d'Espanya per dir allò que pensa i com que és conscient del seu posicionament, mai no ha criticat aquests fets.

Osona Comarca , 10/7/2008
 
< Anterior   Següent >
spacer.png, 0 kB