Missió impossible III
Crítica de cinema
per Víctor Alexandre   
divendres, 19 maig 2006
Aquesta tercera tramesa de la sèrie satisfarà plenament les expectatives dels seus fans: més de dues hores d’acció garantida molt ben combinades amb moments d’intriga i drama. No hi fa res que la major part de les situacions siguin del tot inversemblants, que res no tingui sentit i que el film se salti totes les lleis de la física, de temps i d’espai; l’espectador, des del primer minut, entra a gust en la història i la viu com un videojoc en pantalla gran. L’argument, per tant, no importa. Els mèrits els trobem en l’extraordinària meticulositat de les escenes d’acció, unes escenes que funcionen com un sofisticat mecanisme de rellotgeria amb la velocitat com a eix principal. El director, J.J. Abrams, prové de la televisió, però Missió impossible III no desmereix gens de les anteriors de Brian de Palma i John Woo. Atenció a dos il·lustres secundaris: Philip Seymour Hoffman (Truman Capote) i Jonathan Rhys Meyers (Match Point). El millor, però, continua sent el tema musical de Lalo Schifrin.

Missió impossible III

Tot Sant Cugat , núm. 1010, 19/5/2006