Lope
per Víctor Alexandre   
dijous, 16 setembre 2010
Poc agosarada aquesta visió de la joventut de Lope de Vega, el poeta i dramaturg que va revolucionar el teatre cometent el que aleshores es considerava una heretgia, és a dir, barrejant la tragèdia amb la comèdia i transgredint les sagrades tres unitats, sobretot de temps i d'espai. Les dones van ser el motor de bona part de la seva vida i el film se centra en dues d'elles, Elena Osorio, una ardent dona casada, i Isabel de Urbina, amb qui es va casar més tard i de qui va quedar vidu ben aviat. Val a dir que el resultat, en conjunt, és força digne i manté l'interès de l'espectador. Però sempre dintre de la superficialitat. Una figura de la densitat i del talent de Lope de Vega mereixia un retrat molt superior al d'un simple espadatxí i faldiller amb elements propers al Cyrano de Bergerac de Rostand. L'actor protagonista, Alberto Ammann, tampoc no està a l'alçada del personatge. Amb tot, la factura és correcta i Pilar López de Ayala (Elena), afortunadament, il·lumina tota la pel·lícula.

Lope

Tot Sant Cugat , núm. 1227, 17/9/2010