La educación de las hadas
Crítica de cinema
per Víctor Alexandre   
divendres, 21 juliol 2006
La educación de las hadasAquesta és una d’aquelles pel·lícules que et deixen una estona assegut a la butaca un cop han acabat. Parla de coses reals, de persones desorientades per les ferides sentimentals que han sofert. Nicolás no comprèn que la seva dona, malgrat dir-li que l’estima més que mai, no vulgui compartir el seu llit amb ell amb l’excusa que ronca i, tot seguit, decideixi posar fi a la relació. Es pregunta si té un amant i, per tal de no perdre-la, s’avé a compartir-la. Haurà de ser una tercera persona qui els ajudi a trobar algunes respostes i a posar una mica de llum en la complexitat dels seus sentiments. Basada en una novel·la del francès Didier van Cauwelaert i dirigida per José Luis Cuerda (La lengua de las mariposas), La educación de las hadas és una faula per a adults en què es barregen la irracionalitat, la sospita, el desig i la tendresa. Potser sí que, com diu José Luis Cuerda, l’amor és un patiment que produeix de tant en tant un plaer immens.

Tot Sant Cugat , núm. 1019, 21/7/2006