La dama de hierro (The Iron Lady)
per Víctor Alexandre   
dijous, 19 gener 2012
És més que probable que Meryl Streep guanyi el seu tercer Oscar per aquesta interpretació. La seva encarnació de Margaret Thatcher és tan extraordinària, que l'actriu pràcticament es fa invisible a ulls de l'espectador en benefici del personatge. El problema és que la pel·lícula només és això: un recital de Meryl Streep. Sobre la Thatcher no ens diu res que no sapiguem i, a més, ho fa de manera molt esquemàtica, com si es tractés d'un documental dramatitzat entorn de la seva figura, amb aparença de neutral però descaradament indulgent. Indulgent amb la seva praxi sociopolítica com a primera ministra britànica i indulgent amb el caràcter glacial de la relació que va mantenir amb el marit i els fills quan eren petits. Només l'episodi de la guerra de les Malvines té un cert tremp i desperta algun interès, però és molt curt i la narració no triga gens a recuperar el seu to letàrgic. El conjunt, per tant, resulta força fred i decebedor. És molt fidel al ferro, això sí. No desperta cap emoció.

Image

Tot Sant Cugat , núm. 1296, 20/1/2012