Los descendientes (The descendants)
per Víctor Alexandre   
dimecres, 01 febrer 2012
Serà difícil trobar un espectador que no se senti identificat amb els temes que aborda aquesta pel·lícula, perquè parla de coses que, de prop o de lluny, tothom ha viscut. Parla de la pèrdua d'un ésser estimat, de l'esfondrament matrimonial, del trencament de l'enganyós equilibri del dia a dia, de la complexitat de les relacions entre pares i fills, de la vacuïtat d'alguns lligams familiars quan una herència els posa a prova... En realitat sabem menys coses de les que ens pensem de les persones amb qui compartim la vida. Sembla que la inèrcia quotidiana no ens deixa temps ni espai per mirar els ulls d'aquell amb qui convivim i preguntar-li com està. Pensem que si és allà és que tot va bé. Però no és veritat, i quan per fi ens n'adonem gairebé sempre és a causa d'un impacte inesperat. Viure sense voler saber, defugint allò que percebem, ens empeny a l'autoengany i l'autoengany ens porta a la confusió. No us la perdeu. No té pretensions, però veureu com n'és, de meravellós, el cinema.

Los descendientes

Tot Sant Cugat , núm. 1298, 3/2/2012