Barça, el reflex d'una anormalitat política |
Articles | |
per Víctor Alexandre | |
dilluns, 28 agost 2006 | |
![]() Doncs bé, sí, diguem-ho un altre cop: el Barça és més que un club perquè representa un poble sense atributs, un poble mancat de reconeixement jurídic i de projecció internacional. Així era en l'època de Franco i així és en l'anomenat Estat de les autonomies. És lògic, per tant, que el Barça continuï essent el canalitzador de totes les nostres frustracions. Les seves victòries són les nostres victòries i les seves derrotes són les nostres derrotes. Això explica la presència al carrer d'un milió de persones per agrair-li la consecució de la Lliga de Campions, però també indica el grau d'infantilització a què hem arribat, ja que no ens adonem que la causa que motiva aquesta explosió d'alegria és exactament la mateixa que quan érem sota el jou franquista: la subordinació catalana a Espanya. ![]() Mentre això no arribi, el Barça estarà sotmès a tota mena de pressions. Recordem, en aquest sentit, la presència del rei d'Espanya i de Rodríguez Zapatero a la llotja de l'estadi de Saint-Denis, a París, amb la postergació del president de Catalunya –que ni tan sols havia estat convidat– o la supressió dels parlaments dels jugadors el dia de la celebració al Camp Nou. No cal dir que no era el partit allò que realment interessava al rei d'Espanya i a Zapatero, sinó poder transmetre al món, a través de la seva persona, que el Barça és un club espanyol i que espanyols són els seus triomfs i les seves copes. Quant al tema dels parlaments, l'empresa encarregada del so ja va explicar que hi havia cinc micròfons disponibles i que els seus equips no van patir cap avaria. Cosa, per cert, que encara fa més paleses les pressions polítiques –internes i externes– que va rebre el club davant l'eventualitat que algú pogués manifestar el seu "no" al frau de l'Estatut o fer alguna referència, directa o indirecta, als Països Catalans. Tot això ens ve a dir que la recatalanització del FC Barcelona, per molt vivificant que ens sembli, difícilment farà d'aquest club allò que no és: una autèntica selecció nacional. Aquest és un partit que no es guanya amb els peus sinó amb la consciència. Lluita , juny/juliol 2006 (català) Racó Català , 29/8/2006 (català) eurotribune.net , 30/8/2006 (català, English, español, français) radiocatalunya.ca , 30/8/2006 (català) Berria , 24/6/2007 (euskara) |