El sexe dels Óngels
per VÝctor Alexandre   
dijous, 17 maig 2012
Sap greu la quantitat de bons plantejaments cinematogràfics que esdevenen fallits per culpa d'un mal tractament. El tema que aborda El sexe dels àngels, el dels canvis que s'estan produint en la manera d'entendre les relacions de parella en la nostra societat, és interessantísim i cada cop el cinema haurà de reflectir-lo més seriosament i amb més desinhibició. Em refereixo a les relacions triangulars, ja siguin heterosexuals o bisexuals. En aquest cas es tracta de dos nois bisexuals i d'una noia heterosexual. El problema és que els personatges, tots, de dalt a baix, són purs clixés i les coses que diuen, és a dir, els diàlegs, són de pati d'escola i produeixen hilaritat no pas per la seva consistència, sinó pel seu infantilisme. El guió fa aigües pertot arreu i la subtrama de la revista universitària és de segon d'ESO. A més, cal veure-la en català, perquè sentir parlar en espanyol els actors catalans li resta naturalitat. El millor és el treball d'Álvaro Cervantes i de Sonia Méndez.

El sexe dels Óngels

Tot Sant Cugat , núm. 1313, 18/5/2012