Lo imposible (The impossible)
per Víctor Alexandre   
dijous, 25 octubre 2012
La direcció de Juan Antonio Bayona a Lo imposible té qualitats innegables, tant en l'aspecte tècnic com en el narratiu. Les imatges realistes del tsunami, per exemple, amb una admirable renúncia als efectes digitals, així com les relatives a l'estat de xoc dels personatges interpretats per Naomi Watts i Tom Holland, mostrant-nos la vulnerabilitat de l'ésser humà i de l'equilibri sobre el qual descansa el món de cotó fluix que ha construït, són esplèndides. Bayona té talent i farà grans produccions. El problema és que la seva honestedat tècnica s'adiu molt poc amb la manipulació descarada que fa de les emocions de l'espectador per mitjà de remarques absurdes i d'una música que s'ensenyoreix de la pantalla amb l'única finalitat de provocar-nos un devessall de llàgrimes. Això no obstant, s'agraeixen les adultes imatges finals, que ens diuen que, just en aquell punt, comença una altra història. Extraordinari el treball de Naomi Watts i de Tom Holland. El talent d'aquest nen és impressionant.

Lo imposible (The impossible)

Tot Sant Cugat , núm. 1335, 26/10/2012