En la casa (Dans la maison)
per Víctor Alexandre   
dissabte, 08 desembre 2012
Tot i que no pot amagar el seu origen teatral, estem davant d'una pel·lícula exquisida que, pel fet de ser francesa i de no tenir els altaveus propagandístics del cinema nord-americà passarà injustament desapercebuda per a molta gent. I serà una llàstima, perquè ens parla del poder de la paraula com a instrument de manipulació de l'ésser humà. Una manipulació que, tot i ser detectada per la víctima, pot arribar a ser acceptada per aquesta quan el manipulador és prou intel·ligent per seduir-la intel·lectualment. No és estrany que hagi estat considerada la millor pel·lícula del Festival de Sant Sebastià i que també hagi guanyat el premi del Jurat al millor guió, ja que constitueix una aguda i transgressora reflexió sobre el món dels adults a través dels ulls d'un voyeur adolescent estimulat pel seu professor. El voyeur, tanmateix, acaba essent l'espectador, que és qui, de fet, observa l'espúria estabilitat de dos matrimonis de classe mitjana. Gran treball de Fabrice Luchini. No us la perdeu.

En la casa (Dans la maison)

Tot Sant Cugat , núm. 1341, 7/12/2012