Una pistola en cada mano
per Víctor Alexandre   
diumenge, 30 desembre 2012
Tenint en compte la tendència pirotècnica del cinema actual, sembla un miracle que Cesc Gay hagi trobat finançament per rodar una pel·lícula com aquesta, plena de plans de seqüència i fonamentada en les paraules. És tot un regal, francament, perquè es tracta d'una pel·lícula adulta, d'una pel·lícula que despulla els personatges a través de les coses que diuen i per la manera com les diuen, i que ens mostra les mancances del gènere masculí pel que fa a l'expressió de les seves emocions i dels seus sentiments. Mentre les dones aborden aquestes qüestions desinhibidament entre elles, alhora que expressen els seus neguits més íntims i els seus problemes amb la parella, els homes, en canvi, defugen aquesta mena de converses o, si més no, s'hi senten incòmodes, ja sigui per una vergonya absurda o per una por anacrònica a veure qüestionada la seva masculinitat. El film és tan encantador que quan s'acaba et sap greu, perquè voldries seguir furgant en la vida de personatges tan reals. Tot un plaer.

Una pistola en cada mano

Tot Sant Cugat , núm. 1344, 28/12/2012