Los miserables (Les misérables)
per Víctor Alexandre   
divendres, 11 gener 2013
Aquest és un film procliu a crear divergències entre els espectadors, en sortir de la sala, ja que és d'aquells que difícilment admeten un terme mitjà a l'hora de jutjar-los: o bé t'emocionen i estàs content d'haver-los vist o bé et semblen una simple operació comercial de gran pressupost. Aquí el repte era adaptar de nou el gran clàssic de Victor Hugo, ja traslladat al cinema diverses vegades amb resultats irregulars, però en un format diferent de l'habitual. En aquest sentit, s'ha de reconèixer que Tom Hooper ha estat molt hàbil portant l'aigua al seu molí. És a dir, com que el gènere musical, pròpiament dit, ultrapassa les seves possibilitats, ha optat per fer un melodrama cantat, que és una altra cosa. I és precisament aquesta opció la que possibilita la visió descarnada dels sentiments dels personatges per mitjà de llarguíssims primers plans. Això no obstant, la millor versió continua essent la del 1935 amb Fredric March (Valjean) i Charles Laughton (Javert). Excel·lent Hugh Jackman.

Los miserables (Les misérables)

Tot Sant Cugat , núm. 1346, 11/1/2013