La noche más oscura (Zero dark thirty)
per Víctor Alexandre   
divendres, 18 gener 2013
El film s'obre amb unes veus en off sobre fons negre que evoquen les converses mantingudes per algunes de les víctimes de l'atemptat de l'11-S de 2001 a Nova York, després que el primer avió s'estavellés contra una de les Torres Bessones. A partir d'aquí, tot el que se'ns mostra és una síntesi del laboriós procés que la CIA va dur a terme per localitzar i assassinar el cervell d'aquella massacre. És a dir, les tortures que es van practicar en presons clandestines a tota mena de sospitosos. Òbviament, no ho veiem tot. D'una banda, perquè la realitat, quan traspassa certs límits, pot semblar inversemblant; i de l'altra, perquè un film comercial com La noche más oscura difícilment farà sang a l'hora de parlar de les institucions nord-americanes. Per això el veritable interès rau en el procés interior de l'analista que descobreix Bin Laden, ja que la dona que veiem al començament no té res a veure amb la del final. És l'únic que separa el film de ser un luxós documental televisiu. La resta és apologia de la tortura.

La noche más oscura (Zero dark thirty)

Tot Sant Cugat , núm. 1347, 18/1/2013