Los Borgia
Crítica de cinema
per Víctor Alexandre   
divendres, 20 octubre 2006
Reconstrucció telefílmica en pantalla gran dels afers de la família Borja durant el papat d’Alexandre VI (Roderic de Borja), tant dels polítics, carregats de nepotisme, com dels passionals, farcits d’intrigues, gelosies i adulteris. De fet, i aquest és el gran defecte del film, es tracta de la condensació dels capítols d’una sèrie produïda per Antena 3 amb l’única finalitat de rendibilitzar-los al màxim abans de la seva projecció per televisió. Això fa que molts personatges vegin reduïda la seva densitat dramàtica i que l’encadellat d’algunes situacions tingui un caràcter massa accelerat i impropi dels fets que narra. La part més lamentable del film, però, és la manipulació descarada de la història. Es diu que Itàlia, al segle XV, encara no existia com a Estat, però en canvi, sense rubor, se’ns parla d’Espanya –que tampoc no existia- com si aquesta i l’origen de la humanitat fossin fets indestriables. Consegüentment, la pel·lícula oculta la llengua i la catalanitat dels Borja, originaris de Xàtiva, malgrat que, per exemple, és prou famosa la frase pronunciada a Roma en saber-se la seva arribada al papat: Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani!. Sis segles després, el carrer principal del call de Roma recorda els jueus acollits per Alexandre VI en ser expulsats pels Reis Catòlics; el seu nom: via Catalana.

Los Borgia

Tot Sant Cugat, núm. 1030, 20/10/2006