Hijos de los hombres
Crítica de cinema
per Víctor Alexandre   
dijous, 02 novembre 2006
Basada en una novel·la de l'escriptora britànica Phyllis D. James (Mortalla per a una cadernera, Sang innocent, A gust amb la mort) i dirigida pel mexicà Alfonso Cuarón (Y tu mamá también), Hijos de los hombres situa l'acció el 2027, quan ja fa divuit anys que el món ha caigut en l'anarquia a causa de la infertilitat de la població. No hi ha naixements i l'ésser humà es veu abocat a la desaparició. El més interessant d'aquesta magnífica pel·lícula és que no ens parla del futur, sinó del present. Ens avisa que el Primer Món haurà d'assumir les conseqüències de tres segles de colonialisme i preparar-se per a l'onada immigratòria més gran de tots els temps, alhora que ens mostra com la democràcia ha esdevingut la disfressa del nacionalisme d'Estat darrera la qual es continua sotmetent pobles, cultures i llengües. Ja avui, a més, és molt difícil establir vincles afectius duradors amb ningú. Per això, Theo, el protagonista, reflexionant sobre el trencament amb la seva dona, es pregunta si la causa no serà l'esterilitat que, cada cop més, patim en tots els sentits.

Hijos de los hombres

Tot Sant Cugat, núm. 1032, 3/11/2006