Si el Procés és mort, per què li tenen pànic?
per Víctor Alexandre   
dimarts, 07 abril 2015
Si el Procés és mort, per què li tenen pànic?No sé si algú s'ha dedicat a comptar les vegades que els nuncis del nacionalisme espanyol, tant de la dreta com de l'esquerra, han proclamat la mort del procés català. Són infinites. És cert que en els darrers mesos han intensificat la campanya i que ara ja ho fan cada dia, però abans de la diada de l'Onze de Setembre de 2014, la que va treure dos milions de persones al carrer i va ser seguida per tots els grans mitjans de comunicació internacionals, també ho deien. Aquí tenim una petit recull de les dues etapes, amb Alícia Sánchez-Camacho com a missatgera més abnegada de la segona:

  • José Antonio Sentís, director general de l'Imparcial, 13/8/3014: "La mort dolça de l'independentisme català."
  • Juan Carlos Girauta, 27/8/2014: "El cas Pujol ha ferit de mort el procés independentista."
  • José Apezarena, editor del Confidencial Digital, 26/1/2015: "El procés català ha mort."
  • Alícia Sánchez-Camacho, 29/1/2015: "El procés català està tocat de mort."
  • Joan Tapia, 4/3/2015: "L'independentisme català ha entrat en hora vall."
  • Alícia Sánchez-Camacho, 14/3/2015: "El procés català està moribund."
  • Alícia Sánchez-Camacho, 14/3/2015: "El procés independentista s'ha acabat."
  • Mariano Rajoy, 16/3/2015: "Les coses, ara, estan més tranquil·les que fa un any, i d'aquí a un any encara ho estaran més."
  • Alícia Sánchez-Camacho, 16/3/2015: "Els catalans estan cansats de l'independentisme i volen passar pàgina."
  • José Luis Rodríguez Zapatero, 17/3/2015: "L'independentisme català va de mal en pitjor; no té espai en el projecte europeu."

Com podem veure, la paraula "mort" és la preferida. Ho era abans de l'Onze de Setembre i ho continua essent, sense que s'adonin de la flagrant contradicció que suposa anunciar la mort d'algú i dir després que està moribund, o que està en hora vall, o que va de mal en pitjor. Com s'entén que un mort vagi de mal en pitjor? De debò la tranquil·litat d'un mort es mesura pel nombre d'anys que fa que és mort? Un mort de fa un any està més intranquil que un mort de fa dos anys? Tampoc no s'entén gaire que un mort estigui cansat. Cansat de què? De dormir? De passar pàgines? Passen pàgines, els morts? Renoi, quin embolic. Tanmateix, l'embolic encara es fa més gran si confrontem la suposada "mort del Procés" amb l'immens cabal de temps i d'energia que els esmentats nuncis dediquen a parlar-ne. D'entrada, sobta que algú necessiti repetir dia rere dia, durant tot un any, la cantarella de la mort d'un altre. Amb una vegada n'hi hauria prou, oi? Per descomptat que sí, però aleshores ja no seria cantarella. Per altra banda, si el mort és mort, per què necessiten combatre'l? Que li tenen por, potser? No hi ha dubte que ha de ser un mort molt poderós, per causar tant de pànic en les files de l'analfabetisme democràtic. És el pànic que ho explica tot. Pànic dels morts i pànic dels vius, aquells vius que en tenen prou, de dipositar una papereta en una urna, per acabar amb tres segles de sotmetiment.

Arribats aquí, ja es veu que la famosa cantarella no és res més que l'expressió d'un desig. Un desig que ens ha de fer riure no només per la seva fatuïtat, sinó, sobretot, perquè el veritable destinatari és el mateix emissor. Per entendre'ns, la cantarella és la consigna que l'emissor s'adreça a si mateix en un intent desesperat d'elevar la moral de les seves desconcertades files. "No patiu", es diuen entre ells, "l'independentisme està cansat, l'independentisme està acabat, l'independentisme està moribund, l'independentisme és mort..." I com més s'ho diuen, més demostren la necessitat que tenen de confondre el desig amb la realitat i més nítida apareix la seva feblesa. Deixem-los que vagin dient, deixem-los que ens donin per morts. Aquest setembre, que ja s'acosta, veuran la força, la vitalitat, la convicció i la fermesa que podem arribar a tenir els morts.

elSingular.cat , 30/3/2015