Arran del premi Botifler de l'any
per Víctor Alexandre   
dilluns, 27 abril 2015
Arran del premi Botifler de l'anyM'agradaria fer algunes consideracions sobre la rèplica que el senyor Joan Cabasés, membre de l'organització juvenil Arran, em dedicava dies enrere a través de Cugat.cat a propòsit d'un article meu al Diari de Sant Cugat. En aquell article jo discrepava del fet que l'esmentada entitat hagi lliurat el premi Botifler de l'Any a l'alcaldessa Mercè Conesa, i el senyor Cabasés discrepava de la meva discrepància.

D'entrada, voldria aclarir que jo no sóc "resident a Sant Cugat", sóc senzillament santcugatenc. Llevat, és clar, que em calgui un certificat de puresa. En aquest cas hauré de dir "barceloní". El problema és que ja fa quaranta-un anys que visc a Sant Cugat i no sé a partir de quants una persona deixa de ser "resident" per convertir-se en santcugatenc. No és pas que em preocupi, però em sobta, ja que Arran és una organització d'esquerres i aquestes distincions són més pròpies de la dreta. Avui dia tots som emigrants, perquè és cada cop més difícil trobar persones que visquin al poble o ciutat on van néixer o que no tinguin cap familiar en un altre racó de món.

Feta aquesta precisió, em plau comentar algunes coses al senyor Cabasés. La primera té a veure amb el punt en què diu que "un membre de l'assemblea va dir que era cert que el nom de botifler podia crear malentesos, i sembla que en Víctor Alexandre s'ha agafat al peu de la lletra aquestes paraules per tal de seguir criticant la nomenclatura dels nostres premis, tot i que aquest cop ha anat més enllà". Més enllà?! Que he comès una ignomína? Jo, senyor Cabasés, no necessito agafar-me enlloc per argumentar una cosa tan senzilla com aquesta. Simplement citava de manera textual les paraules del senyor Albert Artigas –que, per cert, responia en un to força més amable– publicades l'any 2012. Una altra cosa és que aquelles paraules li facin nosa per poder desacreditar la meva opinió. Deien això: "Admeto que en ocasions l'ús literal d'aquest apel·latiu [botifler] no s'ajusta de manera exacta al veritable esperit amb què escollim els nominats".

Jo, com el senyor Cabasés, tampoc no sóc només independentista, també m'interessen els drets socials, per això he escrit tant a favor dels drets dels catalans d'altres orígens i de les dones, per exemple, però aquest interès no m'impedeix tenir ben clar el significat del mot "botifler". De fet, ho argumentava en el meu article. El mot 'botifler' té unes connotacions molt específiques. Aquesta és la raó per la qual hi ha mots com "traïdor", "caragirat" o "renegat" que són vàlids en molts contextos, mentre que el mot "botifler" ho és només en un. És a dir, és botifler el qui està en contra dels drets nacionals del poble català. I aquest, per sort, no és el cas de la senyora Mercè Conesa, com no ho és tampoc el d'Oriol Junqueras o de David Fernàndez, posem per cas. Òbviament, es pot discrepar del que fan o deixen de fer aquests polítics, però d'aquí a dir-los botiflers em semblaria un despropòsit. I la prova és que els veritables botiflers se'n feliciten d'aquesta fagocitosi independentista. I és que si extrapolem el mot, en lloc d'escollir-ne un altre, i l'apliquem a totes les coses de la vida, arribarà el moment que tothom, absolutament tothom, serà susceptible de ser botifler. Fins i tot hi podria haver algú que considerés que són botiflers els qui estigmatitzen independentistes, ja que això genera tensions internes que resten energia al procés d'alliberament i afavoreix els interessos dels qui el volen avortar.

Té raó el senyor Cabasés en dir que jo suggeria donar dos premis, en comptes d'un, per evitar la confusió. I ho mantinc. Però no ho faig perquè vulgui dir a Arran el que ha de fer, cosa que no tindria cap sentit, sinó perquè sempre he cregut que si no comparteixes l'acció d'algú tens l'obligació de dir què faries tu en el seu lloc. D'això, se'n diu crítica constructiva. No em sembla just criticar per criticar. Tanmateix, la meva era només una més de les moltes opinions que es puguin emetre sobre el premi en qüestió. Al capdavall, és lògic que un premi generi opinions. Però, qui sap, potser és de botiflers opinar.

Cugat.cat , 17/4/2015