Terra Dolša, una dŔcada al servei dels Pa´sos Catalans
per VÝctor Alexandre   
dimarts, 27 octubre 2015
Terra Dolša, una dŔcada al servei dels Pa´sos CatalansEl degoteig de fets d'actualitat que s'han esdevingut darrerament i que demanaven prioritat m'ha impedit dedicar amb puntualitat un article al tancament del Terra Dolça a Sant Cugat. Catalunya viu dies molts especials i les columnes periodístiques ho han de reflectir. Avui, però, vull deixar constància de la tristesa que m'ha causat aquest tancament d'un local que en molt poc temps, ara fa deu anys, va esdevenir moltíssim més que un espai gastronòmic. Al Terra Dolça, s'hi podia anar a dinar o a sopar, és clar, però sobretot s'hi anava a la presentació d'un llibre, a l'audició d'un concert o a la representació d'un muntatge teatral de petit format.

Em consta que en els ambients culturals, i per descomptat en el de les entitats independentistes, el Terra Dolça era força conegut. En tenies prou de dir-ne el nom, perquè de seguida aparegués algú que hi havia estat en qualitat de convidat o de públic. Guim Pros, home vinculat a la CUP i amb qui vaig compartir alguns actes polítics en la seva etapa de Maulets i en diverses edicions del Rebrot, l'Aplec de Joves dels Països Catalans, de Berga, ha estat l'ànima del Terra Dolça. Malgrat els seus problemes de salut a una edat en què aquestes coses encara no toquen, en Guim va estar sempre receptiu a acollir tota mena d'activitats que poguessin contribuir a promoure la cultura i a defensar els drets nacionals de la nació catalana.

Jo mateix presentava tots els meus llibres al Terra Dolça des de la seva obertura. El primer que hi vaig presentar va ser La paraula contra el mur, el 5 d'octubre de 2006, i ja no vaig deixar de fer-ho en la desena que va arribar després. Ara el Terra Dolça ja és història, certament. Però ho és en un sentit molt més rellevant que el que donem tot sovint en referir-nos a una cosa morta. El Terra Dolça és història perquè ha fet història. Història local. El Terra Dolça queda inscrit com l'espai cultural més reivindicatiu de Sant Cugat al llarg de la dècada més apassionant i transcendent que ha viscut Catalunya amb relació al seu procés d'alliberament. I això és així perquè en algun moment d'aquests deu anys les quatre parets del pis superior del Terra Dolça van acollir la veu de la immensa majoria dels actors polítics, socials o culturals compromesos amb les nostres llibertats. Moltes gràcies, Guim.

Cugat.cat, 16/10/2015